Parmènides: la primera teoria de la veritat
De Wikisofia
La revisió el 14:21, 5 set 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
Doncs bé, t'explicaré [tu, després de sentir el meu relat, trasllada-ho] les úniques vies d'investigació pensables: la primera, que és i no és No-ser, és el camí de la persuasió [doncs acompanya a la Veritat]; l'altra, que no és i és necessàriament No-ser, aquesta, t'ho asseguro, és una via totalment impracticable. Doncs no podries conèixer el No-ens [és impossible] ni expressar-ho; doncs el mateix és el pensar i el ser [literalm.: la mateixa cosa existeix pel pensar i pel ser].
| G.S. Kirk y J.E. Raven, Los filósofos presocráticos, Gredos, Madrid 1969, p. 377. |
Original en castellà
Pues bien, te contaré [tú, tras oír mi relato, trasládalo] las únicas vías de investigación pensables: la primera, que es y no es No-ser, es el camino de la persuasión [pues acompaña a la Verdad]; la otra, que no es y es necesariamente No-ser, ésta, te lo aseguro, es una vía totalmente impracticable. Pues no podrías conocer lo No-ente [es imposible] ni expresarlo; pues lo mismo es el pensar y el ser [literalmente: la misma cosa existe para el pensar y para el ser].