Mosterín. La racionalitat
De Wikisofia
La revisió el 14:18, 5 set 2015 per Sofibot (discussió | contribucions)
Què és, doncs, la racionalitat?La racionalitat -en el significat en què aquí l'entenem- no és una facultat, sinó un mètode. L'aplicació del mètode racional pressuposa certes facultats. Però cap facultat garanteix que s'apliqui el mètode racional. I si bé només té sentit qualificar de racional o irracional la conducta d'éssers intel·ligents, segons que utilitzin o no la seva intel·ligència conforme a les normes del mètode racional, cal reconèixer que la més aguda de les intel·ligències és perfectament compatible amb una crasa irracionalitat.
La racionalitat es predica de les nostres creences i opinions, d'una banda, i de les nostres decisions, accions i conducta, per un altre. Cridem racionalitat creencial a la qual es predica de creences i opinions, i racionalitat pràctica a la qual es predica de decisions, accions i conductes. [...]
Per resumir, proposem precisar el concepte de racionalitat creencial de la següent manera: Un humán determinat x creu racionalment que (on és una idea qualsevol) si i només si (1) x creu que n i (2) x està justificat a creure que n, és a dir, n és analític, o x pot comprovar directament que n, o n és una opinió científica vigent en el temps de x, o hi ha testimoniatges fiables que n, o n és deduïble a partir d'altres idees
i x està justificat a creure que
(aquesta clàusula converteix a aquesta definició en recursiva) i, a més, (3) x no és conscient que estigui en contradicció amb cap de les seves creences.
Racionalidad y acción humana, Alianza, Madrid 1978, p. 17-23. |