Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Autoreferència, autoreferencial»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Capacitat que té un enunciat, no de designar un objecte del món, sinó de referir-se a si mateix, corresponent a la capacitat que...».)
 
m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència")
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
Capacitat que té un enunciat, no de [[designació|designar]] un objecte del món, sinó de referir-se a si mateix, corresponent a la capacitat que té el [[llenguatge|llenguatge]] de poder parlar del llenguatge. Es parla de [[significat|significat]] autorreferencial quan el significat d'una frase o d'una expressió lingüística al·ludeix a la seva enunciació. En aquest sentit, els enunciats [[performatiu|performatius]] serien autorreferenciales: l'acció realitzada en la frase «Et prometo que aniré demà» depèn de la seva enunciació, per tant l'enunciació és parteix integrant del significat.
+
Capacitat que té un enunciat, no de [[designació|designar]] un objecte del món, sinó de referir-se a si mateix, corresponent a la capacitat que té el [[llenguatge|llenguatge]] de poder parlar del llenguatge. Es parla de [[significat|significat]] autorreferèncial quan el significat d'una frase o d'una expressió lingüística al·ludeix a la seva enunciació. En aquest sentit, els enunciats [[performatiu|performatius]] serien autorreferènciales: l'acció realitzada en la frase «Et prometo que aniré demà» depèn de la seva enunciació, per tant l'enunciació és parteix integrant del significat.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió del 22:50, 4 març 2015


Capacitat que té un enunciat, no de designar un objecte del món, sinó de referir-se a si mateix, corresponent a la capacitat que té el llenguatge de poder parlar del llenguatge. Es parla de significat autorreferèncial quan el significat d'una frase o d'una expressió lingüística al·ludeix a la seva enunciació. En aquest sentit, els enunciats performatius serien autorreferènciales: l'acció realitzada en la frase «Et prometo que aniré demà» depèn de la seva enunciació, per tant l'enunciació és parteix integrant del significat.