Diferència entre revisions de la pàgina «Llei biogenètica»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Llei biològica formulada per Haeckel, en 1866, a partir d'investigacions degudes a Fritz Müller (per això la hi coneix ta...».) |
m (Text de reemplaçament - "lógicas" a "lògiques") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Llei biològica formulada per [[Autor:Haeckel, Ernst|Haeckel]], en 1866, a partir d'investigacions degudes a Fritz Müller (per això la hi coneix també com a llei d'Haeckel o llei de Müller i Haeckel), i inspirades en observacions dutes a terme pel biòleg von Baer, segons la qual «la [[ontogénesis|ontogènia]] és una recapitulació de la [[filogénesis|filogenia]]». Aquesta tesi sosté, doncs, que la fases successives del desenvolupament d'un organisme en el seu estat embrionari són com un resum accelerat dels successius estats que han estat aconseguits pel grup biològic al que pertany a través del curs del seu [[evolució |evolució]]. Per això, l'embrió d'un animal s'assembla més a un animal adult d'una espècie inferior que a un adult de la seva pròpia espècie, i el seu desenvolupament individual és un resum del desenvolupament evolutiu de l'espècie. Aquesta llei, sorgida de les observacions | + | Llei biològica formulada per [[Autor:Haeckel, Ernst|Haeckel]], en 1866, a partir d'investigacions degudes a Fritz Müller (per això la hi coneix també com a llei d'Haeckel o llei de Müller i Haeckel), i inspirades en observacions dutes a terme pel biòleg von Baer, segons la qual «la [[ontogénesis|ontogènia]] és una recapitulació de la [[filogénesis|filogenia]]». Aquesta tesi sosté, doncs, que la fases successives del desenvolupament d'un organisme en el seu estat embrionari són com un resum accelerat dels successius estats que han estat aconseguits pel grup biològic al que pertany a través del curs del seu [[evolució |evolució]]. Per això, l'embrió d'un animal s'assembla més a un animal adult d'una espècie inferior que a un adult de la seva pròpia espècie, i el seu desenvolupament individual és un resum del desenvolupament evolutiu de l'espècie. Aquesta llei, sorgida de les observacions embriològiques, permetia explicar l'existència d'òrgans transitoris en els embrions, tals com l'existència d'esquerdes branquials en els embrions humans -com si de peixos es tractés-, o d'esbossos de dents en els embrions de les balenes que, sense aconseguir el seu desenvolupament i sense tenir funció alguna, desapareixen -com si recordessin l'existència de dents en els precursors evolutius d'aquests cetacis. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la biologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia de la biologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:10, 28 feb 2015
Llei biològica formulada per Haeckel, en 1866, a partir d'investigacions degudes a Fritz Müller (per això la hi coneix també com a llei d'Haeckel o llei de Müller i Haeckel), i inspirades en observacions dutes a terme pel biòleg von Baer, segons la qual «la ontogènia és una recapitulació de la filogenia». Aquesta tesi sosté, doncs, que la fases successives del desenvolupament d'un organisme en el seu estat embrionari són com un resum accelerat dels successius estats que han estat aconseguits pel grup biològic al que pertany a través del curs del seu evolució. Per això, l'embrió d'un animal s'assembla més a un animal adult d'una espècie inferior que a un adult de la seva pròpia espècie, i el seu desenvolupament individual és un resum del desenvolupament evolutiu de l'espècie. Aquesta llei, sorgida de les observacions embriològiques, permetia explicar l'existència d'òrgans transitoris en els embrions, tals com l'existència d'esquerdes branquials en els embrions humans -com si de peixos es tractés-, o d'esbossos de dents en els embrions de les balenes que, sense aconseguir el seu desenvolupament i sense tenir funció alguna, desapareixen -com si recordessin l'existència de dents en els precursors evolutius d'aquests cetacis.