Diferència entre revisions de la pàgina «Kant, Immanuel: l'idealisme»
De Wikisofia
| Línia 7: | Línia 7: | ||
}} | }} | ||
L'idealisme (en el sentit d'idealisme ''material'') és la teoria que sosté que l'existència de les coses de l'espai fora de nosaltres és, o bé dubtosa i ''indemostrable'', o bé ''falsa'' i ''impossible''. La primera postura, que defensa que només l'afirmació empírica «Jo existeixo» és indubtable, constitueix l'idealisme ''problemàtic'' de Descartes. La segona postura és l'idealisme ''dogmàtic'' de Berkeley. Aquest idealisme afirma que l'espai, amb totes les coses a les quals va lligat i a les quals serveix de condició inseparable, és alguna cosa impossible en si mateixa i que, consegüentment, les coses de l'espai constitueixen meres fantasies. | L'idealisme (en el sentit d'idealisme ''material'') és la teoria que sosté que l'existència de les coses de l'espai fora de nosaltres és, o bé dubtosa i ''indemostrable'', o bé ''falsa'' i ''impossible''. La primera postura, que defensa que només l'afirmació empírica «Jo existeixo» és indubtable, constitueix l'idealisme ''problemàtic'' de Descartes. La segona postura és l'idealisme ''dogmàtic'' de Berkeley. Aquest idealisme afirma que l'espai, amb totes les coses a les quals va lligat i a les quals serveix de condició inseparable, és alguna cosa impossible en si mateixa i que, consegüentment, les coses de l'espai constitueixen meres fantasies. | ||
| + | |||
| + | (Veure. ''Crítica de la raó pura'', Ed. catalana de Miquel Monserrat Capela, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2024, p. 226) | ||
| + | |||
| + | |||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Ref. del idealismo, B 274 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 246-247).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Ref. del idealismo, B 274 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 246-247).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:13, 4 set 2024
L'idealisme (en el sentit d'idealisme material) és la teoria que sosté que l'existència de les coses de l'espai fora de nosaltres és, o bé dubtosa i indemostrable, o bé falsa i impossible. La primera postura, que defensa que només l'afirmació empírica «Jo existeixo» és indubtable, constitueix l'idealisme problemàtic de Descartes. La segona postura és l'idealisme dogmàtic de Berkeley. Aquest idealisme afirma que l'espai, amb totes les coses a les quals va lligat i a les quals serveix de condició inseparable, és alguna cosa impossible en si mateixa i que, consegüentment, les coses de l'espai constitueixen meres fantasies.
(Veure. Crítica de la raó pura, Ed. catalana de Miquel Monserrat Capela, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2024, p. 226)
| Crítica de la razón pura, Ref. del idealismo, B 274 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 246-247). |
Original en castellà
El idealismo (en el sentido de idealismo material) es la teoría que sostiene que la existencia de las cosas del espacio fuera de nosotros es, o bien dudosa e indemostrable, o bien falsa e imposible. La primera postura, que defiende que sólo la afirmación empírica «Yo existo» es indudable, constituye el idealismo problemático de Descartes. La segunda postura es el idealismo dogmático de Berkeley. Este idealismo afirma que el espacio, con todas las cosas a las que va ligado y a las que sirve de condición inseparable, es algo imposible en sí mismo y que, consiguientemente, las cosas del espacio constituyen meras fantasías.