Diferència entre revisions de la pàgina «Gaietà, cardenal»
De Wikisofia
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Gaietà (Cardenal) | |Cognom=Gaietà (Cardenal) | ||
}} | }} | ||
| − | Teòleg i filòsof escolàstic, nascut a Gaeta (Itàlia), de nom Tommaso De Vio. Religiós dominic, va contribuir al renaixement de la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] enfront de la Reforma protestant i | + | Teòleg i filòsof escolàstic, nascut a Gaeta (Itàlia, 1468), de nom Tommaso De Vio. Religiós dominic, va contribuir al renaixement de la [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] enfront de la Reforma protestant. Ell mateix va intervenir en els inicis del procés contra Luter. Va ser Cardenal i Bisbe de Gaeta, la seva ciutat natal, on també va morir l'any 1533. Va adoptar la major part de les tesis de Tomàs d'Aquino, tot i que va discrepar d'alguns matisos. De fet fou l'autor d'un famós comentari sobre [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], concretament de la ''Summa theologica'', que va introduir com a text fonamental en els estudis de [[teologia|teologia]]. Va establir, dins de l'[[Escolàstica, escolasticisme|escolàstica]], la versió més estesa de l'anomenada doctrina de l'[[Analogia del_ser|analogia de l'ésser]]. |
| − | + | ||
{{ImatgePrincipal|Imatge=Cayetano.jpg}} | {{ImatgePrincipal|Imatge=Cayetano.jpg}} | ||
Revisió de 17:30, 10 maig 2020
Avís: El títol a mostrar «Tomàs Gaietà (Cardenal)» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Gaietà, cardenal».
Teòleg i filòsof escolàstic, nascut a Gaeta (Itàlia, 1468), de nom Tommaso De Vio. Religiós dominic, va contribuir al renaixement de la filosofia escolàstica enfront de la Reforma protestant. Ell mateix va intervenir en els inicis del procés contra Luter. Va ser Cardenal i Bisbe de Gaeta, la seva ciutat natal, on també va morir l'any 1533. Va adoptar la major part de les tesis de Tomàs d'Aquino, tot i que va discrepar d'alguns matisos. De fet fou l'autor d'un famós comentari sobre Tomàs d'Aquino, concretament de la Summa theologica, que va introduir com a text fonamental en els estudis de teologia. Va establir, dins de l'escolàstica, la versió més estesa de l'anomenada doctrina de l'analogia de l'ésser.