Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode dialèctic»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | [[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | ||
| − | El propi de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], que es basa en el cas que tant la [[real|realitat]] com el [[pensament|pensament]] es manifesten, segons el principi de la [[dialèctica|dialèctica]], transcorrent per tres estadis o moments successius, que tradicionalment s'identifiquen com tesi, [[antítesi|antítesi]], i [[síntesi|síntesi]] (encara que Hegel no utilitza aquests termes, que són més aviat propis de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]]). En substància, això implica que el que les coses són i el que els conceptes signifiquen ha de veure's desenvolupat en un procés que posi de manifest el caràcter dinàmic i evolutiu | + | El propi de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], que es basa en el cas que tant la [[real|realitat]] com el [[pensament|pensament]] es manifesten, segons el principi de la [[dialèctica|dialèctica]], transcorrent per tres estadis o moments successius, que tradicionalment s'identifiquen com tesi, [[antítesi|antítesi]], i [[síntesi|síntesi]] (encara que Hegel no utilitza aquests termes, que són més aviat propis de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]]). En substància, això implica que el que les coses són i el que els conceptes signifiquen ha de veure's desenvolupat en un procés que posi de manifest el caràcter dinàmic i evolutiu de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] i del pensar. |
Revisió de 14:24, 9 maig 2020
El propi de Hegel, que es basa en el cas que tant la realitat com el pensament es manifesten, segons el principi de la dialèctica, transcorrent per tres estadis o moments successius, que tradicionalment s'identifiquen com tesi, antítesi, i síntesi (encara que Hegel no utilitza aquests termes, que són més aviat propis de Fichte). En substància, això implica que el que les coses són i el que els conceptes signifiquen ha de veure's desenvolupat en un procés que posi de manifest el caràcter dinàmic i evolutiu de l'ésser i del pensar.