Recurs:No es neix dona

No es neix dona: s'arriba a ser-ho. Cap destí biològic, psíquic o econòmic defineix la figura que revesteix en el si de la societat la femella humana; és el conjunt de la civilització el que elabora aquest producte intermedi entre el mascle i el castrat al qual es qualifica de femení. Únicament la mediació d'un altre pot constituir a un individu com un altre. En tant que existeix per a si, el nen es podria concebre com sexualment diferenciat. Entre les noies i els nois, el cos és al principi la irradiació d'una subjectivitat, l'instrument que efectua la comprensió del món: a través dels ulls, de les mans, i no de les parts sexuals, ells aprehenen l'Univers. El drama del naixement, el del deslletament, es desenvolupen de la mateixa manera per als nadons d'ambdós sexes; tenen els mateixos interessos i els mateixos goigs; la succió és en primer lloc la font de les seves sensacions més agradables; després passen per una fase anal en la qual extreuen les seves majors satisfaccions de les funcions excretòries que els són comuns; el seu desenvolupament genital és anàleg; exploren el seu cos amb la mateixa curiositat i la mateixa indiferència; del clítoris i del penis extreuen un mateix plaer incert; en la mesura que ja s'objectiva la seva sensibilitat, aquesta es torna cap a la mare: és la carn femenina, suau, llisa i elàstica, la qual suscita desitjos sexuals, i aquests desitjos són prènsils; tant la nena com el nen abracen la mare, la palpen, l'acaricien, d'una manera agressiva; senten la mateixa gelosia si neix un nou nen, i els manifesten pels mateixos procediments: còleres, emmurriaments, trastorns urinaris; recorren a les mateixes coqueteries per captar l'amor dels adults. Fins als dotze anys, la nena és tan robusta com els seus germans i manifesta la mateixa capacitat intel·lectual; no hi ha cap esfera on li estigui prohibit rivalitzar amb ells. Si, molt abans de la pubertat, i de vegades fins i tot des de la seva més tendra infància, se'ns presenta ja com sexualment especificada, no és perquè misteriosos instints la destinin immediatament a la passivitat, la coqueteria i la maternitat, sinó perquè la intervenció d'un altre en la vida del nen és gairebé original i perquè, des dels seus primers anys, la seva vocació li ha estat imperiosament insuflada.

Simone de Beauvoir, El segundo sexo, Siglo XX edicions, p. 87.

---

Original en castellà

No se nace mujer: se llega a serlo. Ningún destino biológico, psíquico o económico define la figura que reviste en el seno de la sociedad la hembra humana; es el conjunto de la civilización el que elabora ese producto intermedio entre el macho y el castrado al que se califica de femenino. Únicamente la mediación de otro puede constituir a un individuo como un Otro. En tanto que existe para sí, el niño podría concebirse como sexualmente diferenciado. Entre las chicas y los chicos, el cuerpo es al principio la irradiación de una subjetividad, el instrumento que efectúa la comprensión del mundo: a través de los ojos, de las manos, y no de las partes sexuales, ellos aprehenden el Universo. El drama del nacimiento, el del destete, se desarrollan de la misma manera para los bebés de ambos sexos; tienen los mismos intereses y los mismos goces; la succión es en primer lugar la fuente de sus sensaciones más agradables; luego pasan por una fase anal en la que extraen sus mayores satisfacciones de las funciones excretorias que les son comunes; su desarrollo genital es análogo; exploran su cuerpo con la misma curiosidad y la misma indiferencia; del clítoris y del pene extraen un mismo placer incierto; en la medida en que ya se objetiva su sensibilidad, esta se vuelve hacia la madre: es la carne femenina, suave, lisa y elástica, la que suscita deseos sexuales, y esos deseos son prensiles; tanto la niña como el niño abrazan a la madre, la palpan, la acarician, de una manera agresiva; sienten los mismos celos si nace un nuevo niño, y los manifiestan por los mismos procedimientos: cóleras, enfurruñamientos, trastornos urinarios; recurren a las mismas coqueterías para captarse el amor de los adultos. Hasta los doce años, la niña es tan robusta como sus hermanos y manifiesta la misma capacidad intelectual; no existe ninguna esfera en donde le esté prohibido rivalizar con ellos. Si, mucho antes de la pubertad, y a veces incluso desde su más tierna infancia, se nos presenta ya como sexualmente especificada, no es porque misteriosos instintos la destinen inmediatamente a la pasividad, la coquetería y la maternidad, sino porque la intervención de otro en la vida del niño es casi original y porque, desde sus primeros años, su vocación le ha sido imperiosamente insuflada.

Simone de Beauvoir, El segundo sexo, Siglo XX ediciones, p. 87