Diferència entre revisions de la pàgina «Serres, Michel»
De Wikisofia
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Serres | |Cognom=Serres | ||
}} | }} | ||
| − | Assagista, epistemòleg i filòsof francès. (1930 - 1919). Va néixer a Agen en 1930 i va cursar estudis a l'escola naval. Posteriorment va prosseguir estudis de filosofia i es va doctorar amb una tesi sobre Leibniz (''El sistema de Leibniz i els seus models matemàtics,'' 1968). Va ser professor a la universitat de Clarmont i en la Sorbona, on va exercir com a professor d'història de les ciències. Des de 1976 va ensenyar a la universitat de Stanford als Estats Units. Va ser el director del «Corpus des Oeuvres de philosophie en langue française» i en 1990 va ser triat membre de l'Acadèmia Francesa. | + | Assagista, epistemòleg i filòsof francès. (1930 - 1919). Va néixer a Agen en 1930 i va cursar estudis a l'escola naval. Posteriorment va prosseguir estudis de filosofia i es va doctorar amb una tesi sobre Leibniz (''El sistema de Leibniz i els seus models matemàtics,'' 1968). Va ser professor a la universitat de Clarmont i en la Sorbona, on va exercir com a professor d'història de les ciències. Des de 1976 va ensenyar a la universitat de Stanford als Estats Units. Va ser el director del «Corpus des Oeuvres de philosophie en langue française» i en 1990 va ser triat membre de l'Acadèmia Francesa. Va morir el dia 1 de juny de 2019. |
Partint de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] Serres, de formació científic humanista, va reprendre el projecte positivista en el marc de la tradició [[estructuralisme|estructuralista]], però tant a diferència del [[positivisme|positivisme]] clàssic com del [[neopositivisme|neopositivisme]], no accepta la tesi que concep la ciència com a únic referent del coneixement. Com Leibniz, que se separa de l'ideal [[racionalisme|racionalista]] de la mera claredat [[cartesianisme|cartesiana]] i es proposa estudiar també allò que és «fosc», Serres vol sintetitzar la raó i el pensament cartesià i matemàtic amb aquelles tradicions de tipus no racionalista, especialment amb les formes d'anàlisi simbòlica sorgides en el [[romanticisme|romanticisme]]. Si és possible una nova «[[Enciclopèdia Internacional de la Ciència Unificada|Enciclopèdia]]» de les ciències, aquesta no ha de concebre's com un simple ''corpus'' tancat del saber actual, sinó que ha d'aparèixer oberta a totes les contribucions dels més variats coneixements, fugint d'una jerarquització de les ciències. Per això proposa un nou esperit científic i una [[epistemologia|epistemologia]] pluralista. Aquesta epistemologia ha de recuperar l'ideal leibnizià de la mediació entre el saber humanístic i els mètodes propis de les ciències naturals. | Partint de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] Serres, de formació científic humanista, va reprendre el projecte positivista en el marc de la tradició [[estructuralisme|estructuralista]], però tant a diferència del [[positivisme|positivisme]] clàssic com del [[neopositivisme|neopositivisme]], no accepta la tesi que concep la ciència com a únic referent del coneixement. Com Leibniz, que se separa de l'ideal [[racionalisme|racionalista]] de la mera claredat [[cartesianisme|cartesiana]] i es proposa estudiar també allò que és «fosc», Serres vol sintetitzar la raó i el pensament cartesià i matemàtic amb aquelles tradicions de tipus no racionalista, especialment amb les formes d'anàlisi simbòlica sorgides en el [[romanticisme|romanticisme]]. Si és possible una nova «[[Enciclopèdia Internacional de la Ciència Unificada|Enciclopèdia]]» de les ciències, aquesta no ha de concebre's com un simple ''corpus'' tancat del saber actual, sinó que ha d'aparèixer oberta a totes les contribucions dels més variats coneixements, fugint d'una jerarquització de les ciències. Per això proposa un nou esperit científic i una [[epistemologia|epistemologia]] pluralista. Aquesta epistemologia ha de recuperar l'ideal leibnizià de la mediació entre el saber humanístic i els mètodes propis de les ciències naturals. | ||
Revisió de 13:19, 2 juny 2019
Avís: El títol a mostrar «Michel Serres» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Serres, Michel».
Assagista, epistemòleg i filòsof francès. (1930 - 1919). Va néixer a Agen en 1930 i va cursar estudis a l'escola naval. Posteriorment va prosseguir estudis de filosofia i es va doctorar amb una tesi sobre Leibniz (El sistema de Leibniz i els seus models matemàtics, 1968). Va ser professor a la universitat de Clarmont i en la Sorbona, on va exercir com a professor d'història de les ciències. Des de 1976 va ensenyar a la universitat de Stanford als Estats Units. Va ser el director del «Corpus des Oeuvres de philosophie en langue française» i en 1990 va ser triat membre de l'Acadèmia Francesa. Va morir el dia 1 de juny de 2019.
Partint de Leibniz Serres, de formació científic humanista, va reprendre el projecte positivista en el marc de la tradició estructuralista, però tant a diferència del positivisme clàssic com del neopositivisme, no accepta la tesi que concep la ciència com a únic referent del coneixement. Com Leibniz, que se separa de l'ideal racionalista de la mera claredat cartesiana i es proposa estudiar també allò que és «fosc», Serres vol sintetitzar la raó i el pensament cartesià i matemàtic amb aquelles tradicions de tipus no racionalista, especialment amb les formes d'anàlisi simbòlica sorgides en el romanticisme. Si és possible una nova «Enciclopèdia» de les ciències, aquesta no ha de concebre's com un simple corpus tancat del saber actual, sinó que ha d'aparèixer oberta a totes les contribucions dels més variats coneixements, fugint d'una jerarquització de les ciències. Per això proposa un nou esperit científic i una epistemologia pluralista. Aquesta epistemologia ha de recuperar l'ideal leibnizià de la mediació entre el saber humanístic i els mètodes propis de les ciències naturals.
Cinc obres fonamentals de Serres s'enquadren sota el títol Hermes, en honor al déu grec dels camins i cruïlles que actuava com a intermediari dels déus i que Serres veu com a intermediari dels sabers humanístics i científics. Així, a diferència de Descartes que volia accedir a evidències de consciència i idees clares i distintes, Serres pren el model de Leibniz, que es proposava més aviat de l'estudi de les relacions formals dels diversos àmbits del saber.
Conseqüentment amb la seva concepció d'una nova aliança entre sabers humanístics i científics, i amb la seva epistemologia oberta, Serres s'ha ocupat també de problemes d'estètica analitzant l'expressió artística com a forma cognoscitiva i com a anticipació del coneixement científic. Així en obres com a Joventut. Sobre Juli Verne (1974), Foc i senyals de fum. Zola (1975), Estètica sobre Carpaccio (1975) ha analitzat l'obra d'art en les seves relacions amb tots els camps del coneixement.
En una de les seves últimes obres (El contracte natural, 1990) s'endinsa en la reflexió de tipus ecologista i tracta d'investigar la possibilitat d'un contracte dels homes amb la naturalesa. També s'ha ocupat de conjuminar la pedagogia amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació, de manera que en El tercer instruït (1991) advoca per l'ensenyament a distància a través de les noves tecnologies i del ciberespai i defensa un nou mètode d'adquisició i avaluació dels coneixements.