Arquetip

 (ἀρχέτυπος del grec ἀρχή (archē), principi i τύπος (typos), forma, motlle: model originari) Segons Plató, les idees són els models originaris eterns o arquetips (ἀρχέτυπος) de totes les coses, la causa que puguem conèixer-les i la causa, alhora, de les coses conegudes. Plató, no obstant això, usa més aviat el terme paradigma (República, VI, 500i; Timeu, 28c). Aquesta concepció va passar, a través del neoplatonisme, a la filosofia de Sant Agustí i a l'Escolàstica, per la qual els arquetips són les formes exemplars de totes les coses, i són les idees que estan en la ment de Déu.

Locke, en la seva teoria empirista del coneixement, denomina arquetips a les forces naturals, les idees simples i les idees complexes preses com a models per a mesurar l'adequació de les altres idees i Berkeley reprèn, en certa forma, la noció escolàstica dels arquetips com a idees contingudes en la ment divina. En Kant i l'idealisme alemany el intellectus archetypus designa la intel·ligència divina posseïdora d'una intuïció intel·lectual, oposada a la intel·ligència discursiva humana o intellectus ectypus que no és la causa de les seves representacions. En estètica aquest terme es relaciona amb la noció de prototip o forma ideal. L'arquetip es fa visible a través de les seves rèpliques o còpies, és a dir, les obres, que són la seva manifestació o epifania.

C.G. Jung

En la variant psicoanalítica instaurada per Jung, els arquetips són models d'origen arcaic que constitueixen el contingut de l'inconscient col·lectiu i formen, en el si d'estructures invariants, el nexe d'unió dels símbols, els mites, les creences religioses i màgiques. A través seu, l'inconscient de l'individu es relliga amb l'inconscient col·lectiu en el qual troben sedimentats aquests elements mítics, simbòlics i religiosos. La influència dels arquetips sobre la vida psíquica és equivalent a la dels instints en el pla biològic.

D'entre els arquetips fonamentals Jung destaca:

a) l'ombra, el germà ocult o la «cua de saure», que representa els aspectes més salvatges i ancestrals que tot ésser humà porta ocult en el seu interior.

b) L'ànima en els homes i el animus en les dones, fruit de les tendències sexuals reprimides: l'ànima és tot el que hi ha de femení en els homes, mentre que l'animus és tot el que hi ha de masculí en les dones.

c) El mag o Gran Saber, causant dels deliris de grandesa.

d) La mare arquetípica i el pare arquetípic. La primera representa l'entitat nutrícia i protectora idealitzada que se simbolitza mitjançant la Terra fecunda, la caverna protectora o altres símbols que incorporen elements propis dels sentiments de protecció, fecunditat o alimentació. El pare arquetípic representa l'autoritat, el poder i el comandament, i generalment és simbolitzat pel llamp, el tro o, en general, per les diverses forces de la naturalesa.

, ,