Diferència entre revisions de la pàgina «Roscelin»
De Wikisofia
m (bot: - individus al fet que s'aplica: + individus a què s'aplica:) |
|||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error. | Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error. | ||
| + | ---- | ||
| + | <small><small>Imatge: catedral de Chartres, on Roscelin va estar destinat uns anys</small></small> | ||
| + | {{ImatgePrincipal|Imatge=CatedralChartres.jpg}} | ||
{{So}} | {{So}} | ||
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió del 19:12, 23 oct 2018
Filòsof i teòleg escolàstic francès, nascut a Compiègne. Mestre d'Abelard i iniciador, en la disputa dels universals, de la postura denominada nominalisme, directament oposada al realisme. Segons el nominalisme –precisarà després Abelard–, a l'universal, o idea universal, no li correspon una altra realitat que la dels individus a què s'aplica: «humanitat», «home» no tenen més realitat que la dels individus als quals anomenem «home» i la de l'emissió fonètica (en llatí, flatus vocis) amb què es pronuncia el nom (nomen). Els universals són, per tant, noms. Roscelin va destacar el valor de l'universal com a «emissió de veu».
Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error.
Imatge: catedral de Chartres, on Roscelin va estar destinat uns anys