Diferència entre revisions de la pàgina «Metàbasi»
De Wikisofia
m (bot: -veure cita +vegeu la citació) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del grec [[Grec::μετάβασις]], ''metábasis, compost de [[Grec::μετά]] (metá), i [[Grec::βαίνω]] (baíno))</small> | <small>(del grec [[Grec::μετάβασις]], ''metábasis, compost de [[Grec::μετά]] (metá), i [[Grec::βαίνω]] (baíno))</small> | ||
| − | Designa el trànsit d'un tema a un altre del discurs; pas que pot ser correcte o incorrecte. Es considera també com una figura retòrica. Relacionat amb aquest terme, [[Grec::μετάβαίνω]] designa el trànsit o procés que relata [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] segons el qual cal avançar des del més fàcil de conèixer per nosaltres, passant per les coses menys cognoscibles per naturalesa, a les quals són més cognoscibles ([[Recurs:Text-cita Aristòtil|vegeu la citació 1]] i [[Recurs:cita Aristòtil 16|cita 2]]). | + | Designa el trànsit d'un tema a un altre del discurs; pas que pot ser correcte o incorrecte. Es considera també com una figura retòrica. Relacionat amb aquest terme, [[Grec::μετάβαίνω]] designa el trànsit o procés que relata [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] segons el qual cal avançar des del més fàcil de conèixer per nosaltres, passant per les coses menys cognoscibles per naturalesa, a les quals són més cognoscibles. Vegeu les citacions Aristòtil aquí baix ↓ |
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | |||
| + | És, per descomptat, profitós avançar cap al més cognoscible, ja que l'aprenentatge es duu a terme, per a tots, procedint així: per mitjà de les coses menys cognoscibles per naturalesa cap a les que són cognoscibles en major grau. [...] D'altra banda, les coses que són cognoscibles i primeres per a cadascú són, sovint, escassament cognoscibles (per naturalesa), i hi ha poc o res en aquestes «del que és». No obstant això, cal intentar arribar a conèixer les coses totalment cognoscibles a partir de les que són escassament cognoscibles, però cognoscibles per a un, avançant per mitjà d'aquestes. | ||
| + | {{Ref|Ref=Aristóteles, ''Metafísica,'' 1029b 3-12. (Gredos, Madrid 1994, p. 286).|Cita=true}} | ||
| + | |||
| + | ([[Recurs:Text-cita Aristòtil|vegeu la citació 1]] | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | |||
| + | La via natural consisteix a anar des del que és més cognoscible i clar per a nosaltres cap al que és més clar i més cognoscible per naturalesa; perquè el cognoscible respecte a nosaltres no és el mateix que el cognoscible en sentit absolut. Per això hem de procedir d'aquesta manera: des del que és menys clar per naturalesa, però més clar per a nosaltres, al que és més clar i cognoscible per naturalesa. | ||
| + | {{Ref|Ref=Aristóteles, ''Física,'' I, 1, 184a. (Gredos, Madrid 1995, p. 83).|Cita=true}} | ||
| + | |||
| + | [[Recurs:cita Aristòtil 16|cita 2]]). | ||
| + | |||
| + | |||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 13:04, 9 oct 2018
(del grec μετάβασις, metábasis, compost de μετά (metá), i βαίνω (baíno))
Designa el trànsit d'un tema a un altre del discurs; pas que pot ser correcte o incorrecte. Es considera també com una figura retòrica. Relacionat amb aquest terme, μετάβαίνω designa el trànsit o procés que relata Aristòtil segons el qual cal avançar des del més fàcil de conèixer per nosaltres, passant per les coses menys cognoscibles per naturalesa, a les quals són més cognoscibles. Vegeu les citacions Aristòtil aquí baix ↓
És, per descomptat, profitós avançar cap al més cognoscible, ja que l'aprenentatge es duu a terme, per a tots, procedint així: per mitjà de les coses menys cognoscibles per naturalesa cap a les que són cognoscibles en major grau. [...] D'altra banda, les coses que són cognoscibles i primeres per a cadascú són, sovint, escassament cognoscibles (per naturalesa), i hi ha poc o res en aquestes «del que és». No obstant això, cal intentar arribar a conèixer les coses totalment cognoscibles a partir de les que són escassament cognoscibles, però cognoscibles per a un, avançant per mitjà d'aquestes.
| Aristóteles, Metafísica, 1029b 3-12. (Gredos, Madrid 1994, p. 286). |
La via natural consisteix a anar des del que és més cognoscible i clar per a nosaltres cap al que és més clar i més cognoscible per naturalesa; perquè el cognoscible respecte a nosaltres no és el mateix que el cognoscible en sentit absolut. Per això hem de procedir d'aquesta manera: des del que és menys clar per naturalesa, però més clar per a nosaltres, al que és més clar i cognoscible per naturalesa.
| Aristóteles, Física, I, 1, 184a. (Gredos, Madrid 1995, p. 83). |
cita 2).