Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: la definició del moviment»
De Wikisofia
Línia 10: | Línia 10: | ||
Les coses –algunes només en acte, unes altres en potència i en acte– són o un «això» o una quantitat o una qualitat, i de la mateixa manera en les altres categories del que és. Quant a les quals són relatives a alguna cosa, es diuen segons l'excés o el defecte, o segons l'activitat o la passivitat, o, en general, segons la seva capacitat de moure o de ser moguda; perquè el que pot moure és tal respecte al que pot ser mogut, i el que pot ser mogut és tal pel que fa al que pot moure. | Les coses –algunes només en acte, unes altres en potència i en acte– són o un «això» o una quantitat o una qualitat, i de la mateixa manera en les altres categories del que és. Quant a les quals són relatives a alguna cosa, es diuen segons l'excés o el defecte, o segons l'activitat o la passivitat, o, en general, segons la seva capacitat de moure o de ser moguda; perquè el que pot moure és tal respecte al que pot ser mogut, i el que pot ser mogut és tal pel que fa al que pot moure. | ||
− | Ara bé, no hi ha moviment fora de les coses, perquè el que canvia sempre canvia o substancialment, o qualitativament o localment, i, com hem dit, no hi ha res que sigui comuna a tals canvis i no sigui un «això» o una quantitat o una qualitat o alguna de les altres categories. Així, doncs, no hi ha moviment ni canvi fora dels quals hem dit, ja que no hi ha cap que es trobi | + | Ara bé, no hi ha moviment fora de les coses, perquè el que canvia sempre canvia o substancialment, o qualitativament o localment, i, com hem dit, no hi ha res que sigui comuna a tals canvis i no sigui un «això» o una quantitat o una qualitat o alguna de les altres categories. Així, doncs, no hi ha moviment ni canvi fora dels quals hem dit, ja que no hi ha cap que es trobi fora del que hem dit. |
Cadascuna d'aquestes categories està present en les coses de dues maneres: per exemple, pel que fa a un «això», en la seva forma o la seva privació; pel que fa a la qualitat, en el blanc o el negre; pel que fa a la quantitat, en el complet o incomplet; i de la mateixa manera pel que fa al desplaçament amunt o avall, el pesat o el lleuger. Per tant, les espècies del canvi són tantes com les de l'ésser. | Cadascuna d'aquestes categories està present en les coses de dues maneres: per exemple, pel que fa a un «això», en la seva forma o la seva privació; pel que fa a la qualitat, en el blanc o el negre; pel que fa a la quantitat, en el complet o incomplet; i de la mateixa manera pel que fa al desplaçament amunt o avall, el pesat o el lleuger. Per tant, les espècies del canvi són tantes com les de l'ésser. |
Revisió de 23:59, 7 set 2018
(κίνησις)
Les coses –algunes només en acte, unes altres en potència i en acte– són o un «això» o una quantitat o una qualitat, i de la mateixa manera en les altres categories del que és. Quant a les quals són relatives a alguna cosa, es diuen segons l'excés o el defecte, o segons l'activitat o la passivitat, o, en general, segons la seva capacitat de moure o de ser moguda; perquè el que pot moure és tal respecte al que pot ser mogut, i el que pot ser mogut és tal pel que fa al que pot moure.
Ara bé, no hi ha moviment fora de les coses, perquè el que canvia sempre canvia o substancialment, o qualitativament o localment, i, com hem dit, no hi ha res que sigui comuna a tals canvis i no sigui un «això» o una quantitat o una qualitat o alguna de les altres categories. Així, doncs, no hi ha moviment ni canvi fora dels quals hem dit, ja que no hi ha cap que es trobi fora del que hem dit.
Cadascuna d'aquestes categories està present en les coses de dues maneres: per exemple, pel que fa a un «això», en la seva forma o la seva privació; pel que fa a la qualitat, en el blanc o el negre; pel que fa a la quantitat, en el complet o incomplet; i de la mateixa manera pel que fa al desplaçament amunt o avall, el pesat o el lleuger. Per tant, les espècies del canvi són tantes com les de l'ésser.
I ja que el que distingim en cada gènere l'actual i el potencial, el moviment és l'actualitat del potencial com a tal; per exemple, l'actualitat de l'alterable com a alterable és l'alteració, la del susceptible d'augment i la del seu contrari, el susceptible de disminució –no hi ha nom comú per a tots dos–, és l'augment i la disminució; la del generable i el destructible és la generació i la destrucció; la del desplaçable és el desplaçament.
Física, III, 1, 200b 25-201a 16. (Gredos, Madrid 1995, p.177-178). |
Original en castellà
(κίνησις)
Las cosas –algunas sólo en acto, otras en potencia y en acto– son o un «esto» o una cantidad o una cualidad, y de la misma manera en las otras categorías de lo que es. En cuanto a las que son relativas a algo, se dicen según el exceso o el defecto, o según la actividad o la pasividad, o, en general, según su capacidad de mover o de ser movida; porque lo que puede mover es tal con respecto a lo que puede ser movido, y lo que puede ser movido es tal con respecto a lo que puede mover.
Ahora bien, no hay movimiento fuera de las cosas, pues lo que cambia siempre cambia o sustancialmente, o cualitativamente o localmente, y, como hemos dicho, no hay nada que sea común a tales cambios y no sea un «esto» o una cantidad o una cualidad o alguna de las otras categorías. Así, pues, no hay movimiento ni cambio fuera de los que hemos dicho, ya que no hay ninguno que se encuentre fuera de lo que hemos dicho.
Cada una de estas categorías está presente en las cosas de dos maneras: por ejemplo, con respecto a un «esto», en su forma o su privación; con respecto a la cualidad, en lo blanco o lo negro; con respecto a la cantidad, en lo completo o incompleto; y de la misma manera con respecto al desplazamiento en el arriba o el abajo, lo pesado o lo ligero. Por consiguiente, las especies del cambio son tantas como las del ser.
Y puesto que lo que distinguimos en cada género lo actual y lo potencial, el movimiento es la actualidad de lo potencial en cuanto a tal; por ejemplo, la actualidad de lo alterable en tanto que alterable es la alteración, la de lo susceptible de aumento y la de su contrario, lo susceptible de disminución –no hay nombre común para ambos–, es el aumento y la disminución; la de lo generable y lo destructible es la generación y la destrucción; la de lo desplazable es el desplazamiento.