Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència»
De Wikisofia
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, ''substància primera''. | Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, ''substància primera''. | ||
| − | (I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera. | + | (<small>I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.</small> [[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]]) |
| − | {{Ref|Ref=Aristóteles,'' Metafísica ''VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).|Cita=true}} | + | {{Ref|Ref=Aristóteles,'' Metafísica ''VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 15:35, 23 ago 2018
Vegeu tot el capítol VII de Metafísica, on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (tóde tí), o una substància individual. «El ser capaç d'existència separada i el ser quelcom determinat semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (Metafísica, 1029a): és a dir, a la forma (eidos) i al compost de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, substància primera.
(I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera. veg. citació)
| Aristóteles, Metafísica VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300). |