Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|Idioma=Español}} | ||
| − | Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. | + | Vegeu tot el capítol VII de ''Metafísica'', on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (''tóde tí''), o una substància individual. «El ''ser capaç d'existència separada ''i el'' ser quelcom determinat ''semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (''Metafísica'', 1029a): és a dir, a la ''forma'' (''eidos'') i al ''compost'' de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, ''substància primera''. |
| + | |||
| + | (I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera. | ||
| + | {{Ref|Ref=Aristóteles,'' Metafísica ''VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).|Cita=true}} [[Recurs:cita Aristòtil 8|veg. citació]]) | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 15:34, 23 ago 2018
Vegeu tot el capítol VII de Metafísica, on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (tóde tí), o una substància individual. «El ser capaç d'existència separada i el ser quelcom determinat semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (Metafísica, 1029a): és a dir, a la forma (eidos) i al compost de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, substància primera.
(I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.
| Aristóteles, Metafísica VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300). |