Diferència entre revisions de la pàgina «Discurs»
De Wikisofia
| Línia 6: | Línia 6: | ||
Un discurs és ''descriptiu'' quan la seva funció consisteix a comunicar una proposició, informar, descriure o asseverar; qualsevol frase d'aquesta classe de discurs que pugui ser veritable o falsa és un [[enunciat|enunciat]]. També es denomina discurs ''assertiu'', o ''declaratiu''. | Un discurs és ''descriptiu'' quan la seva funció consisteix a comunicar una proposició, informar, descriure o asseverar; qualsevol frase d'aquesta classe de discurs que pugui ser veritable o falsa és un [[enunciat|enunciat]]. També es denomina discurs ''assertiu'', o ''declaratiu''. | ||
| − | Hi ha dues classes de discurs descriptiu: ''exposicions'' i ''argumentacions''. Una exposició és un discurs descriptiu format per una seqüència arbitrària d'enunciats, amb la qual simplement es descriu alguna cosa | + | Hi ha dues classes de discurs descriptiu: ''exposicions'' i ''argumentacions''. Una exposició és un discurs descriptiu format per una seqüència arbitrària d'enunciats, amb la qual simplement es descriu alguna cosa concreta, fet, cosa, situació o persona ([[descripció|''descripció;'']] [[Recurs:cita Baroja|veg. exemple]]), o bé una sèrie d'esdeveniments (''narració''; [[Recurs:Cita de M. Benedetti|veg. exemple]]). |
Una [[argument |''argumentació'']] és un discurs descriptiu que no només afirma enunciats, sinó que pren alguns d'aquests enunciats com a raó o fonament per a afirmar-ne uns altres; els primers es diuen [[premisses|premisses]], els segons es diuen [[conclusió|conclusions]] ([[Recurs:Cita de B. de Spinoza|veg. exemple]]). | Una [[argument |''argumentació'']] és un discurs descriptiu que no només afirma enunciats, sinó que pren alguns d'aquests enunciats com a raó o fonament per a afirmar-ne uns altres; els primers es diuen [[premisses|premisses]], els segons es diuen [[conclusió|conclusions]] ([[Recurs:Cita de B. de Spinoza|veg. exemple]]). | ||
Revisió de 23:52, 6 jul 2018
En general, conjunt de paraules que s'organitza en frases amb sentit, construïdes d'acord amb les regles d'un llenguatge. De vegades, per exemple en Saussure, discurs es refereix a l'ús particular i concret del llenguatge mitjançant la paraula, o el parla.
En epistemologia, les classes de discurs que ofereixen major interès són aquelles que corresponen al que, segons la pragmàtica, es denomina ús descriptiu i prescriptiu del llenguatge.
Un discurs és descriptiu quan la seva funció consisteix a comunicar una proposició, informar, descriure o asseverar; qualsevol frase d'aquesta classe de discurs que pugui ser veritable o falsa és un enunciat. També es denomina discurs assertiu, o declaratiu.
Hi ha dues classes de discurs descriptiu: exposicions i argumentacions. Una exposició és un discurs descriptiu format per una seqüència arbitrària d'enunciats, amb la qual simplement es descriu alguna cosa concreta, fet, cosa, situació o persona (descripció; veg. exemple), o bé una sèrie d'esdeveniments (narració; veg. exemple).
Una argumentació és un discurs descriptiu que no només afirma enunciats, sinó que pren alguns d'aquests enunciats com a raó o fonament per a afirmar-ne uns altres; els primers es diuen premisses, els segons es diuen conclusions (veg. exemple).
El discurs prescriptiu, que també es denomina imperatiu, directiu o pràctic, és aquell la funció del qual és orientar la conducta o l'activitat humana; es manifesta mitjançant imperatius, valoracions i normes, i interessa evidentment en ètica.
«No mataràs».
O bé:
«Els pares tindran dret preferent a escollir el tipus d'educació que haurà de donar-se als seus fills» (Declaració Universal de Drets Humans, article 26,3).