Diferència entre revisions de la pàgina «Sublimació»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "del psicoanàlisi" a "de la psicoanàlisi") |
m (bot: - desviada. Veure [[projecció|projecc + desviada. Vegeu [[projecció|projecc) |
||
Línia 3: | Línia 3: | ||
Concepte de la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] que designa un mecanisme de defensa del [[jo|jo]] consistent en una renúncia pulsional en la qual, sota la pressió de la cultura, es desvia l'energia de les [[pulsió|pulsions]] de la [[libido|libido]] cap a finalitats socialment acceptades i valorats. Segons Freud la sublimació és la font de les obres d'art, de la formació d'ideals morals, de les activitats creadores i investigadores, així com de les activitats socials idealistes que, en general, són fruit d'aquella canalització dels impulsos o desitjos inconscients prohibits, de manera que en aquest procés de substitució es compensa la renúncia a la pulsió que ha estat desviada. | Concepte de la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]] que designa un mecanisme de defensa del [[jo|jo]] consistent en una renúncia pulsional en la qual, sota la pressió de la cultura, es desvia l'energia de les [[pulsió|pulsions]] de la [[libido|libido]] cap a finalitats socialment acceptades i valorats. Segons Freud la sublimació és la font de les obres d'art, de la formació d'ideals morals, de les activitats creadores i investigadores, així com de les activitats socials idealistes que, en general, són fruit d'aquella canalització dels impulsos o desitjos inconscients prohibits, de manera que en aquest procés de substitució es compensa la renúncia a la pulsió que ha estat desviada. | ||
− | + | Vegeu [[projecció|projecció]]. | |
Revisió de 22:54, 17 maig 2018
Concepte de la psicoanàlisi de Freud que designa un mecanisme de defensa del jo consistent en una renúncia pulsional en la qual, sota la pressió de la cultura, es desvia l'energia de les pulsions de la libido cap a finalitats socialment acceptades i valorats. Segons Freud la sublimació és la font de les obres d'art, de la formació d'ideals morals, de les activitats creadores i investigadores, així com de les activitats socials idealistes que, en general, són fruit d'aquella canalització dels impulsos o desitjos inconscients prohibits, de manera que en aquest procés de substitució es compensa la renúncia a la pulsió que ha estat desviada.
Vegeu projecció.