Diferència entre revisions de la pàgina «Simplicitat»
De Wikisofia
m (bot: -veure cita +veg. citació) |
m (bot: - Veure "Simple" + Vegeu "Simple") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Si s'aplica a [[substància|substàncies]], és la característica del que posseeix unitat i s'oposa a composició o complexitat. Si s'aplica a [[concepte|conceptes]], es diu d'aquelles idees que no poden descompondre's en altres simples. Segons el tercer precepte de mètode de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], el coneixement comença per les idees més simples ([[Recurs:Cita Descartes del Discurs del mètode|veg. citació]]). En [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] s'aplica a les [[hipòtesi|hipòtesis]] i a les teories en el sentit específic de «senzillesa» científica. Segons sosté el [[convencionalisme|convencionalisme]], d'entre diverses hipòtesis o teories es tria aquella que de forma més simple o senzilla interpreta el que és el món. Senzillesa és, de vegades, sinònim d'elegància matemàtica en la demostració o simplicitat metodològica. [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] es declara contrari al concepte estètic i [[pragmatisme|pragmàtic]] de senzillesa: aquella que es refereix a l'[[explicació|explicació]] o exposició. Prefereix donar-li sentit [[epistemologia|epistemològic]]: senzillesa equival a grau de falsabilitat; una hipòtesi, com més falsable, més senzilla, i viceversa ([[Recurs:cita Popper 8|veg. citació]]). | Si s'aplica a [[substància|substàncies]], és la característica del que posseeix unitat i s'oposa a composició o complexitat. Si s'aplica a [[concepte|conceptes]], es diu d'aquelles idees que no poden descompondre's en altres simples. Segons el tercer precepte de mètode de [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], el coneixement comença per les idees més simples ([[Recurs:Cita Descartes del Discurs del mètode|veg. citació]]). En [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] s'aplica a les [[hipòtesi|hipòtesis]] i a les teories en el sentit específic de «senzillesa» científica. Segons sosté el [[convencionalisme|convencionalisme]], d'entre diverses hipòtesis o teories es tria aquella que de forma més simple o senzilla interpreta el que és el món. Senzillesa és, de vegades, sinònim d'elegància matemàtica en la demostració o simplicitat metodològica. [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] es declara contrari al concepte estètic i [[pragmatisme|pragmàtic]] de senzillesa: aquella que es refereix a l'[[explicació|explicació]] o exposició. Prefereix donar-li sentit [[epistemologia|epistemològic]]: senzillesa equival a grau de falsabilitat; una hipòtesi, com més falsable, més senzilla, i viceversa ([[Recurs:cita Popper 8|veg. citació]]). | ||
| − | [[Simple| | + | [[Simple|Vegeu "Simple"]] |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 22:54, 17 maig 2018
(de llatí simplex, derivat de semel i plex, doblegat només una vegada)
Si s'aplica a substàncies, és la característica del que posseeix unitat i s'oposa a composició o complexitat. Si s'aplica a conceptes, es diu d'aquelles idees que no poden descompondre's en altres simples. Segons el tercer precepte de mètode de Descartes, el coneixement comença per les idees més simples (veg. citació). En filosofia de la ciència s'aplica a les hipòtesis i a les teories en el sentit específic de «senzillesa» científica. Segons sosté el convencionalisme, d'entre diverses hipòtesis o teories es tria aquella que de forma més simple o senzilla interpreta el que és el món. Senzillesa és, de vegades, sinònim d'elegància matemàtica en la demostració o simplicitat metodològica. Popper es declara contrari al concepte estètic i pragmàtic de senzillesa: aquella que es refereix a l'explicació o exposició. Prefereix donar-li sentit epistemològic: senzillesa equival a grau de falsabilitat; una hipòtesi, com més falsable, més senzilla, i viceversa (veg. citació).