Diferència entre revisions de la pàgina «Esperit subjectiu»
De Wikisofia
m (bot: - com ''consciència'' (quan sensibilitat, + com a ''consciència'' (en tant que sensibilitat,) |
(Vegeu) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Veure: [[esperit absolut|esperit absolut]] i [[esperit objectiu|esperit objectiu]]. | Veure: [[esperit absolut|esperit absolut]] i [[esperit objectiu|esperit objectiu]]. | ||
| − | <center> | + | <center>Vegeu gràfic ↓</center> |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
<center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center> | <center>[[File:HegelEspiritu.PNG]]</center> | ||
Revisió del 22:45, 17 maig 2018
En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica Hegel, sobretot, la tercera part de l'Enciclopèdia i Principis de la filosofia del dret, la primera de les fases per les quals transcorre l'esperit, o la Idea, en el seu desenvolupament. L'esperit apareix en la naturalesa, identificat amb ella, primer com a vida conscient o ànima («natural», «sensitiva» i «real», segons graus d'individualitat creixent), després com a consciència (en tant que sensibilitat, percepció, enteniment, autoconsciència i raó), i, finalment, com a esperit, subjecte ja identificat amb si mateix, teòric, pràctic i lliure. Cadascuna d'aquestes transformacions és objecte d'estudi, respectivament, de l'antropologia, lafenomenologia i la psicologia.
Veure: esperit absolut i esperit objectiu.
