Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciat»
De Wikisofia
m (bot: - Sí és una + Sí que és una) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | <small>(del llatí ''enuntiatio'', que tradueix elgriego'' lógos apofantikós'', oració categòrica, la que pot ser | + | <small>(del llatí ''enuntiatio'', que tradueix elgriego'' lógos apofantikós'', oració categòrica, la que pot ser vertadera o falsa)</small> |
| − | En [[Lògica|lògica]] conjunt de signes construït segons regles sintàctiques susceptible de ser | + | En [[Lògica|lògica]] conjunt de signes construït segons regles sintàctiques susceptible de ser vertaderes o falses i que expressa el contingut d'una [[proposició|proposició]]. |
Noti's que, en aquest cas, una pregunta, una exclamació o una ordre no són enunciats, ja que aquestes oracions no són susceptibles de ser veritables o falses. Així, la pregunta "quin dia és avui?" no és un enunciat, ja que no és ni veritable ni falsa. Sí que és una oració dir "avui és dimarts", ja que pot ser veritable (si és dimarts) o falsa (si no és dimarts). Dels diferents usos del llenguatge solament l'ús declaratiu permet els enunciats. Per aquesta raó en [[Lògica|lògica]] les variables "p, q, r, s,..." no poden simbolitzar preguntes, mandats o exclamacions. | Noti's que, en aquest cas, una pregunta, una exclamació o una ordre no són enunciats, ja que aquestes oracions no són susceptibles de ser veritables o falses. Així, la pregunta "quin dia és avui?" no és un enunciat, ja que no és ni veritable ni falsa. Sí que és una oració dir "avui és dimarts", ja que pot ser veritable (si és dimarts) o falsa (si no és dimarts). Dels diferents usos del llenguatge solament l'ús declaratiu permet els enunciats. Per aquesta raó en [[Lògica|lògica]] les variables "p, q, r, s,..." no poden simbolitzar preguntes, mandats o exclamacions. | ||
| Línia 21: | Línia 21: | ||
| − | Veure | + | '''Veure''' |
[[enunciat de base |enunciat bàsic]] | [[enunciat de base |enunciat bàsic]] | ||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
[[enunciat categòric|enunciat categòric]] | [[enunciat categòric|enunciat categòric]] | ||
| − | [[enunciat contingentment veritable|enunciat contingentment | + | [[enunciat contingentment veritable|enunciat contingentment vertader]] |
[[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] | [[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] | ||
Revisió del 21:48, 16 març 2018
(del llatí enuntiatio, que tradueix elgriego lógos apofantikós, oració categòrica, la que pot ser vertadera o falsa)
En lògica conjunt de signes construït segons regles sintàctiques susceptible de ser vertaderes o falses i que expressa el contingut d'una proposició.
Noti's que, en aquest cas, una pregunta, una exclamació o una ordre no són enunciats, ja que aquestes oracions no són susceptibles de ser veritables o falses. Així, la pregunta "quin dia és avui?" no és un enunciat, ja que no és ni veritable ni falsa. Sí que és una oració dir "avui és dimarts", ja que pot ser veritable (si és dimarts) o falsa (si no és dimarts). Dels diferents usos del llenguatge solament l'ús declaratiu permet els enunciats. Per aquesta raó en lògica les variables "p, q, r, s,..." no poden simbolitzar preguntes, mandats o exclamacions.
Exemple
Els següents enunciats:
- mater omnium bonarum artium sapientia est (Ciceró)
- la saviesa és la mare de tot el que és bo
- la sagesse est la mère de tout ce qui est bon
signifiquen tots la proposició «la saviesa és mare de tot el bo.
Veure
enunciat contingentment vertader
enunciats atòmics i moleculars
proposicions analítiques/sintètiques, quadre de