Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Genealogia»

De Wikisofia

m (bot: - la moral,'' per tractar + la moral'', per a tractar)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
 
[[File:nietzs4.gif|thumb|Nietzsche]]
 
[[File:nietzs4.gif|thumb|Nietzsche]]
Etimològicament significa rastrejar i exposar els orígens d'alguna cosa. Habitualment aquest terme s'usa per a referir-se a la cadena d'ascendents i descendents d'un tronc familiar, i al rastreig dels seus orígens. En [[filosofia|filosofia]] aquest terme es refereix especialment al [[mètode|mètode]] que utilitza Nietzsche en algunes de les seves obres, com a ''Humà, massa'' ''humà ''i ''La genealogia de la moral'', per a tractar d'interpretar el sentit dels conceptes morals, que ell defineix com a «prejudicis morals», a fi de descobrir quin és l'origen real d'aquests sentiments, ja que per Nietzsche un [[valor|valor]] posseeix sempre una genealogia, de la qual depenen la seva noblesa o la seva bajeza, i el genealogista és l'únic que pot descobrir quina noblesa pot trobar la seva expressió en un valor i quin bajeza en un altre. Nietzsche es declara genealogista dels valors i considera la necessitat d'una ''crítica radical'' dels valors morals ([[Recurs:Nietzsche: la genealogia de la moral|veg. text]]). La genealogia és valor de l'origen i, alhora, origen dels valors. S'oposa tant al caràcter absolut dels valors com al seu caràcter relatiu: és l'element diferencial dels valors, del qual deriva precisament el seu caràcter de valor. La genealogia és, doncs, origen i naixement, però també expressa la [[diferència|diferència]] o la distància en l'origen. El seu pensament sobre l'origen dels prejudicis morals adopta la forma d'un desxiframent «de l'escriptura jeroglífica del passat moral de la humanitat», i intenta trobar baix quines condicions els homes van inventar els judicis de valor sobre el bé i el mal, i quin valor posseeixen. Segons Nietzsche la genealogia ens situa ''més enllà del bé i del mal'' i ens condueix al coneixement dels valors inicials, ja que els valors són creació humana. Si en l'origen hi ha una voluntat o un «estat d'ànima elevat» actiu i creador, seran valors elevats i nobles (moral de senyors); si la voluntat de l'origen és negadora de la vida, desconfiada i ressentida, seran valors decadents i plebeus (moral d'esclaus). Segons Nietzsche, que persegueix la [[transvaloració de tots els valors|transvaloració dels valors]], la moral occidental és una [[moral de senyors i moral d'esclaus|moral d'esclaus]], que va néixer del ressentiment i la compassió ([[Recurs:Nietzsche: la moral d'esclaus|veg. text]]).
+
Etimològicament significa rastrejar i exposar els orígens d'alguna cosa. Habitualment aquest terme s'usa per a referir-se a la cadena d'ascendents i descendents d'un tronc familiar, i al rastreig dels seus orígens. En [[filosofia|filosofia]] aquest terme es refereix especialment al [[mètode|mètode]] que utilitza Nietzsche en algunes de les seves obres, com a ''Humà, massa'' ''humà ''i ''La genealogia de la moral'', per a tractar d'interpretar el sentit dels conceptes morals, que ell defineix com a «prejudicis morals», a fi de descobrir quin és l'origen real d'aquests sentiments, ja que per Nietzsche un [[valor|valor]] posseeix sempre una genealogia, de la qual depenen la seva noblesa o la seva baixesa, i el genealogista és l'únic que pot descobrir quina noblesa pot trobar la seva expressió en un valor i quina baixesa en un altre. Nietzsche es declara genealogista dels valors i considera la necessitat d'una ''crítica radical'' dels valors morals ([[Recurs:Nietzsche: la genealogia de la moral|veg. text]]). La genealogia és valor de l'origen i, alhora, origen dels valors. S'oposa tant al caràcter absolut dels valors com al seu caràcter relatiu: és l'element diferencial dels valors, del qual deriva precisament el seu caràcter de valor. La genealogia és, doncs, origen i naixement, però també expressa la [[diferència|diferència]] o la distància en l'origen. El seu pensament sobre l'origen dels prejudicis morals adopta la forma d'un desxiframent «de l'escriptura jeroglífica del passat moral de la humanitat», i intenta trobar baix quines condicions els homes van inventar els judicis de valor sobre el bé i el mal, i quin valor posseeixen. Segons Nietzsche la genealogia ens situa ''més enllà del bé i del mal'' i ens condueix al coneixement dels valors inicials, ja que els valors són creació humana. Si en l'origen hi ha una voluntat o un «estat d'ànima elevat» actiu i creador, seran valors elevats i nobles (moral de senyors); si la voluntat de l'origen és negadora de la vida, desconfiada i ressentida, seran valors decadents i plebeus (moral d'esclaus). Segons Nietzsche, que persegueix la [[transvaloració de tots els valors|transvaloració dels valors]], la moral occidental és una [[moral de senyors i moral d'esclaus|moral d'esclaus]], que va néixer del ressentiment i la compassió ([[Recurs:Nietzsche: la moral d'esclaus|veg. text]]).
  
 
En la biologia moderna la noció de genealogia es vincula amb l'[[evolució|evolucionisme]] de [[Autor:Darwin, Charles|Darwin]] que, precisament, traça la genealogia de les diferents espècies animals rastrejant el seu origen i desenvolupaments.
 
En la biologia moderna la noció de genealogia es vincula amb l'[[evolució|evolucionisme]] de [[Autor:Darwin, Charles|Darwin]] que, precisament, traça la genealogia de les diferents espècies animals rastrejant el seu origen i desenvolupaments.

Revisió de 15:15, 1 març 2018

Nietzsche

Etimològicament significa rastrejar i exposar els orígens d'alguna cosa. Habitualment aquest terme s'usa per a referir-se a la cadena d'ascendents i descendents d'un tronc familiar, i al rastreig dels seus orígens. En filosofia aquest terme es refereix especialment al mètode que utilitza Nietzsche en algunes de les seves obres, com a Humà, massa humà i La genealogia de la moral, per a tractar d'interpretar el sentit dels conceptes morals, que ell defineix com a «prejudicis morals», a fi de descobrir quin és l'origen real d'aquests sentiments, ja que per Nietzsche un valor posseeix sempre una genealogia, de la qual depenen la seva noblesa o la seva baixesa, i el genealogista és l'únic que pot descobrir quina noblesa pot trobar la seva expressió en un valor i quina baixesa en un altre. Nietzsche es declara genealogista dels valors i considera la necessitat d'una crítica radical dels valors morals (veg. text). La genealogia és valor de l'origen i, alhora, origen dels valors. S'oposa tant al caràcter absolut dels valors com al seu caràcter relatiu: és l'element diferencial dels valors, del qual deriva precisament el seu caràcter de valor. La genealogia és, doncs, origen i naixement, però també expressa la diferència o la distància en l'origen. El seu pensament sobre l'origen dels prejudicis morals adopta la forma d'un desxiframent «de l'escriptura jeroglífica del passat moral de la humanitat», i intenta trobar baix quines condicions els homes van inventar els judicis de valor sobre el bé i el mal, i quin valor posseeixen. Segons Nietzsche la genealogia ens situa més enllà del bé i del mal i ens condueix al coneixement dels valors inicials, ja que els valors són creació humana. Si en l'origen hi ha una voluntat o un «estat d'ànima elevat» actiu i creador, seran valors elevats i nobles (moral de senyors); si la voluntat de l'origen és negadora de la vida, desconfiada i ressentida, seran valors decadents i plebeus (moral d'esclaus). Segons Nietzsche, que persegueix la transvaloració dels valors, la moral occidental és una moral d'esclaus, que va néixer del ressentiment i la compassió (veg. text).

En la biologia moderna la noció de genealogia es vincula amb l'evolucionisme de Darwin que, precisament, traça la genealogia de les diferents espècies animals rastrejant el seu origen i desenvolupaments.

termes relacionats

Plantilla:Proc