Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: autoconsciència i raó»

De Wikisofia

m (bot: - per vegada primera [...]; + per primera vegada [...];)
m (bot: -no és una altra cosa que +no és altra cosa que)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconsciència i raó|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconsciència i raó|Idioma=Español}}
  
Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és una altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.
+
Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.
  
 
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.
 
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.
 
{{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 143-144.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 143-144.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 12:21, 7 feb 2018

Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.

La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.

G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 143-144.