Recurs:Nietzsche: l'etern retorn com a selecció

Suposem que un cert dia o una certa nit, un dimoni s'introduís furtivament en la solitud més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l'has viscut hauràs de viure-la encara una altra vegada i àdhuc innombrables vegades; i se't repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot l'indiciblement gran i petit de la teva vida. A més tot es repetirà en el mateix ordre i successió... i fins a aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i el mateix aquest instant i jo mateix. L'etern rellotge de sorra de l'existència se li donarà la volta sempre de nou, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, cruixiries les dents i maleiries al dimoni que així et parlés? O pot ser que hagis tingut alguna vegada la vivència d'un instant prodigiós en el qual respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a apoderar-se de tu, et transformaria com tu ets i per ventura t'aixafaria. S'imposaria com la càrrega més pesada en tot el teu obrar la pregunta a cada cosa i a cada pas: «vols que es repeteixi això una altra vegada i àdhuc innombrables vegades?». O com tindries tu que ser bo per a tu mateix i per a la vida, no aspirant a res més que a confirmar i segellar això mateix eternament?

El Gay Saber, Narcea, Madrid 1973, p. 344-5.

__________________________________________________

Els dos majors punts de vista filosòfics (descoberts pels alemanys), units per mi de manera decisiva, són:

a) el de l'esdevenir de l'evolució;

b) el del valor de l'existència (però abans haurà de superar-se la miserable forma del pessimisme alemany).

Tot esdevé i tot retorna, ningú escapa a aquest moviment! Suposant que ens fos possible jutjar el valor, què aconseguiríem? La idea de la Tornada com a principi de selecció al servei de la força (i de la barbàrie!).

La humanitat està madura per a semblant pensament?

En torno a la voluntad de poder. Península, Barcelona 1983, p.145.

__________________________________________________

La innocència de l'esdevenir.

Quant temps m'he esforçat a demostrar-me a mi mateix l'absoluta innocència de l'esdevenir! I per què estranys camins no he hagut de passar! Ora creia haver trobat l'autèntica solució decretant: a l'existència, perquè és de la mateixa naturalesa que l'obra d'art, escapa al domini del món de les aparences.» Ora deia: «Tota noció d'error no té cap valor objectiu, però subjectivament tota vida és, necessàriament, injusta i il·lògica». Ora arribava a negar tot fi i a experimentar la incognoscibilitat de totes les relacions causals. I per a què tot això? No era, doncs, per a aconseguir sentir la meva completa irresponsabilitat, per a escapar a tot elogi i a tota censura, a tot el passat i a tot el present, i per a perseguir les meves finalitats a la meva manera?

En torno a la voluntad de poder. Península, Barcelona 1983, p.138.

__________________________________________________

L'etern retorn com a selecció

1. El pensament de l'Etern Retorn: si és veritable, els seus postulats també han de ser-ho. Conseqüències d'aquest pensament.

2. El pensament més greu: els seus efectes probables, tret que no siguin previstos, o sigui, tret que no es transmuten tots els valors.

3. Els mitjans per a suportar-ho: transmutació de tots els valors. No buscar el plaer en la certitud, sinó en la incertesa: en comptes de «causa» i «efecte», creació contínua; no la voluntat de conservar sinó de dominar; no més aquesta humil locució: «Tot és subjectiu!», sinó aquesta afirmació: «Tot és també obra nostra! Estem orgullosos d'això!» (Voluntat de Poder, llibre IV, § 235.)

Tenim necessitat d'una doctrina prou forta per a exercir una acció selectiva: donant més força als forts, paralitzant i infringint als quals estan cansats de la vida.

Destrucció de les races decadents. Decadència d'Europa. Destrucció dels valors dels esclaus. -La dominació planetària: mitjà per a produir un tipus superior. -Destrucció de la hipocresia anomenada «moral» (el cristianisme concebut com una forma histèrica de la sinceritat: Sant Agustí, Bunyan).-Abolició del sufragi universal, sistema gràcies al qual les naturaleses inferiors imposen la seva llei a les superiors. -Destrucció de la mediocritat i de la seva influència. (Els exclusius, els aïllats -els pobles; aconseguir la profusió natural apariant els contraris; barreges de races a aquest efecte.) -El nou coratge -en comptes de veritats apriòriques (les que buscarien els qui estan acostumats a creure), una lliure subordinació a un pensament dominant per a un temps donat, per exemple, el temps concebut com una qualitat de l'espai, etc. (Voluntat de Poder, llibre IV, § 225.)

En torno a la voluntad de poder, Península, Barcelona 1973, p.156-157.

---

Original en castellà

Vamos a suponer que cierto día o cierta noche, un demonio se introdujera furtivamente en la soledad más profunda y te dijera: «Esta vida, tal como tú la vives y la has vivido tendrás que vivirla todavía otra vez y aun innumerables veces; y se te repetirá cada dolor, cada placer y cada pensamiento, cada suspiro y todo lo indeciblemente grande y pequeño de tu vida. Además todo se repetirá en el mismo orden y sucesión... y hasta esta araña y este claro de luna entre los árboles y lo mismo este instante y yo mismo. El eterno reloj de arena de la existencia se le dará la vuelta siempre de nuevo, y tú con él, corpúsculo de polvo». ¿No te echarías al suelo, rechinarías los dientes y maldecirías al demonio que así te hablase? O puede que hayas tenido alguna vez la vivencia de un instante prodigioso en el que responderías: «¡tú eres un dios y nunca oí nada más divino!». Si aquel pensamiento llegase a apoderarse de ti, te trasformaría como tú eres y acaso te aplastaría. Se impondría como la carga más pesada en todo tu obrar la pregunta a cada cosa y a cada paso: «¿quieres que se repita esto otra vez y aun innumerables veces?». O ¿cómo tendrías tú que ser bueno para ti mismo y para la vida, no aspirando a nada más que a confirmar y sellar esto mismo eternamente?

El Gay Saber, Narcea, Madrid 1973, p. 344-5.

__________________________________________________

Los dos mayores puntos de vista filosóficos (descubiertos por los alemanes), unidos por mí de modo decisivo, son:

a) el del devenir de la evolución;

b) el del valor de la existencia (pero antes tendrá que superarse la miserable forma del pesimismo alemán).

Todo deviene y todo retorna, ¡nadie escapa a ese movimiento! Suponiendo que nos fuera posible juzgar el valor, ¿qué conseguiríamos? La idea del Retorno como principio de selección al servicio de la fuerza (¡y de la barbarie!).

¿La humanidad está madura para semejante pensamiento?

En torno a la voluntad de poder. Península, Barcelona 1983, p.145.

__________________________________________________

La inocencia del devenir.

¡Cuánto tiempo me he esforzado en demostrarme a mí mismo la absoluta inocencia del devenir! ¡Y por qué extraños caminos no he tenido que pasar! Ora creía haber hallado la auténtica solución decretando: a la existencia, por ser de la misma naturaleza que la obra de arte, escapa al dominio del mundo de las apariencias.» Ora decía: «Toda noción de error no tiene valor objetivo alguno, pero subjetivamente toda vida es, necesariamente, injusta e ilógica». Ora llegaba a negar todo fin y a experimentar la incognoscibilidad de todas las relaciones causales. ¿Y para qué todo eso? ¿No era, pues, para lograr sentir mi completa irresponsabilidad, para escapar a todo elogio y a toda censura, a todo el pasado y a todo el presente, y para perseguir mis fines a mi manera?

En torno a la voluntad de poder. Península, Barcelona 1983, p.138.

__________________________________________________

El eterno retorno como selección

1. El pensamiento del Eterno Retorno: si es verdadero, sus postulados también deben serlo. Consecuencias de este pensamiento.

2. El pensamiento más grave: sus efectos probables, a menos que no sean previstos, o sea, a menos que no se transmuten todos los valores.

3. Los medios para soportarlo: transmutación de todos los valores. No buscar el placer en la certidumbre, sino en la incertidumbre: en vez de «causa» y «efecto», creación continua; no la voluntad de conservar sino de dominar; no más esta humilde locución: «¡Todo es subjetivo!», sino esta afirmación: «¡Todo es también obra nuestra! ¡Estamos orgullosos de ello!» (Voluntad de Poder, libro IV, § 235.)

Tenemos necesidad de una doctrina lo suficientemente fuerte como para ejercer una acción selectiva: dando más fuerza a los fuertes, paralizando y quebrantando a los que están cansados de la vida.

Destrucción de las razas decadentes. Decadencia de Europa. Destrucción de los valores de los esclavos. -La dominación planetaria: medio para producir un tipo superior. -Destrucción de la hipocresía llamada «moral» (el cristianismo concebido como una forma histérica de la sinceridad: San Agustín, Bunyan).-Abolición del sufragio universal, sistema gracias al cual las naturalezas inferiores imponen su ley a las superiores. -Destrucción de la mediocridad y de su influencia. (Los exclusivos, los aislados -los pueblos; lograr la profusión natural apareando los contrarios; mezclas de razas a este efecto.) -El nuevo coraje -en vez de verdades aprióricas (las que buscarían quienes están acostumbrados a creer), una libre subordinación a un pensamiento dominante para un tiempo dado, por ejemplo, el tiempo concebido como una cualidad del espacio, etc. (Voluntad de Poder, libro IV, § 225.)

En torno a la voluntad de poder, Península, Barcelona 1973, p.156-157.