Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Fragments d'Heràclit»

De Wikisofia

Línia 130: Línia 130:
 
'''124.''' L'arranjament més bell s'assembla a un munt d'escombraries reunit a l'atzar.
 
'''124.''' L'arranjament més bell s'assembla a un munt d'escombraries reunit a l'atzar.
  
'''126.''' El fred s'escalfa. el calent es refreda, I'humit s'asseca, el sec s'humite
+
'''126.''' El fred s'escalfa. el calent es refreda, I'humit s'asseca, el sec s'humiteja.
  
 
----
 
----

Revisió del 15:41, 1 feb 2018

1. Els homes no han arribat al coneixement d'aquest logos que ha existit des de sempre, ni abans d'haver sentit parlar d'ell ni tampoc després. Doncs, venint totes les coses a l'existència segons aquest logos, els homes semblen gents inexpertes, quan assagen paraules i actes tals com els que jo descric detalladament, distingint cada cosa segons la seva naturalesa i expressant com és. Se'ls escapa el que els homes fan en estat de vigília, igual que se'ls escapa el que realitzen dormint.

2. Per això és necessari seguir el que és comú, perquè el comú és el que uneix. Però, encara que el logos és comú, la majoria viuen com si cadascú tingués una intel·ligència particular.

3. El sol té l'amplària d'un peu d'home.

5. Intenten purificar-se tacant-se de sang. És com si després d'haver-se tacat de fang, volguessin netejar-se amb fang. I es tindria per insensat al que volgués retreure'ls la seva conducta. També dirigeixen pregàries a unes estàtues. És igual que si es parlés a les cases, per no saber el que són els déus i els herois.

6. El sol cada dia és nou.

7. Si totes les coses es convertissin en fum, les hi distingiria per l'olfacte.

8. El que s'oposa s'uneix; de les coses diferents [neix] la més bella harmonia.

9. Els ases prefereixen la palla a l'or.

10. Unim: el complet i l'incomplet, el convergent i el divergent, el consonant i el dissonant. De totes les coses, una, i d'una, totes.

12. Són diferents les aigües que cobreixen als quals entren en el mateix riu.

19. La gent no sap ni escoltar ni parlar.

21. Mort és tot el que veiem desperts, somni [el que veiem] dormint.

22. Els cercadors d'or remouen molta terra i troben poc (metall)

23. Si no hi hagués injustícia, s'ignoraria fins al nom de la justícia.

27. Esperen als homes després de la mort coses que ni esperen ni imaginen.

30. Aquest món, el mateix per a tots, cap déu ni home ho va fer. Sinó que ha estat sempre i és i serà un foc sempre viu, que s'encén segons mesures i s'apaga segons mesures.

31. Transformacions del foc: primer el mar; del mar la meitat [es converteix en] terra, i l'altra meitat en remolí. La terra es liqua en mar, i aquest és mesurat pel mateix logos que abans si es fes terra.

32. L'únic savi accepta i rebutja ser anomenat amb el nom de Zeus.

33. La llei [és] també obeir la voluntat de l'Un.

34. Senten sense comprendre; semblants als sords. A ells s'aplica el proverbi: estant presents estan absents.

36. Per a les ànimes la mort és convertir-se en aigua; per a l'aigua la mort és convertir-se en terra. Però de la terra prové l'aigua, i de l'aigua l'ànima.

41. No hi ha més que una saviesa: comprendre el pensament que ho governa tot a través de tot.

49. Un home per a mi val per deu mil, si és millor.

49a. Entrem i no entrem en els mateixos rius. Som i no som.

50. No escoltant-me a mi, sinó al logos, és savi confessar que totes les coses són un.

51. No comprenen com el que està en lluita amb si mateix pot estar d'acord: unió de [forces] contràries, com l'arc i la lira.

53. El conflicte és el pare de totes les coses, el rei de totes les coses. A uns ha fet déus i a altres homes; a uns ha fet esclaus i a altres lliures.

54. L'harmonia invisible és millor que la visible.

58. El bé i el mal són un. Els metges tallen, cremen i torturen de totes les maneres i fent als malalts un bé que sembla un mal, exigeixen una recompensa que gairebé no mereixen.

59. El camí recte i el tortuós són un solament i el mateix.

60. El camí de dalt i aquest de baix són un solament i el mateix.

61. El mar: la seva aigua és la més pura i la més corrompuda: per als peixos, potable i saludable, per als homes no potable i mortal.

62. Immortals, mortals; mortals, immortals. La nostra vida és la mort dels primers, i la seva vida la nostra mort.

66. Tot serà comprès i jutjat pel foc que arribarà.

67. Déu és dia i nit, hivern i estiu, guerra i pau, abundància i gana. Però es transforma com el foc que cau, quan està barrejat amb perfums, rep nom segons el perfum de cadascun.

72. Estan en desacord sobre el que els és més familiar, sobre aquest logos que tot ho governa, i el que troben cada dia els sembla estrany.

73. No hi ha ni que actuar ni que parlar com dormilones.

78. L'esperit humà no té judici, però el diví sí.

79. L'home mereix ser anomenat infantil pel que fa a la divinitat, de la mateixa manera que el nen pel que fa a l'home.

80. És necessari saber que el conflicte és comunitat, que la disputa és justícia, i que tot arriba a l'ésser per la disputa.

83. El més savi dels homes. comparat amb Déu, sembla un mico per a la saviesa i la bellesa i tota la resta.

88. El que està en nosaltres és sempre un i el mateix: vida i mort, vigília i somni, joventut i vellesa, ja que pel canvi això és allò, i de nou pel canvi allò és això.

89. Pels quals estan desperts, hi ha un sol i mateix món.

90. Totes les coses es canvien per foc i el foc per totes les coses, com les mercaderies per l'or i l'or per les mercaderies.

91. És impossible banyar-se dues vegades en el mateix riu.

93. El déu l'oracle del qual està en Delfos no manifesta ni oculta [el seu pensament], sinó que l'indica.

101. M'he buscat a mi mateix.

101a. Els ulls són millors testimonis que les oïdes.

102. Per a Déu tot és bell, bo i just. Però els homes han concebut el just i l'injust.

103. En un cercle es confonen el principi i la fi.

104. Quin és el seu esperit i el seu intel·lecte? Confien en aedos de cruïlla i prenen com a mestre a la massa, ignorant que la majoria és dolenta, i solament hi ha bona una minoria.

107. Els ulls i les oïdes són dolentes testimonis per als homes que tenen una ànima bàrbara.

108. De tots quants he sentit parlar, cap ha arribat a saber que el savi està separat de totes les coses.

110. No és bo per als homes que succeeixi el que desitgen

111. La malaltia fa agradable la salut, la gana la sacietat, la fatiga el repòs.

112. La saviesa és la virtut més important, i la saviesa consisteix a dir la veritat i obrar segons la naturalesa i escoltant la seva veu.

113. El pensament és comú a tots.

114. Els que volen parlar amb intel·ligència han de recolzar-se en el que és comuna, com una ciutat en la llei, i encara amb major fermesa. Ja que totes les lleis humanes s'alimenten d'una sola llei, la divina que ho domina tot segons li plau, i ho regeix tot i a tot excedeix.

115. A l'ànima pertany el logos, que s'acreix per si mateix.

116. A tots els homes és concedit poder conèixer-se a si mateixos i pensar sàviament.

123. A la naturalesa li agrada ocultar-se.

124. L'arranjament més bell s'assembla a un munt d'escombraries reunit a l'atzar.

126. El fred s'escalfa. el calent es refreda, I'humit s'asseca, el sec s'humiteja.



Fragmentos y números de Diels, Fragmente der Vorsokratiker, (R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos: edad antigua, Herder, Barcelona 1982, 5ª ed., p.7-12).

Original en castellà

1. Los hombres no han llegado al conocimiento de este logos que ha existido desde siempre, ni antes de haber oído hablar de él ni tampoco después. Pues, viniendo todas las cosas a la existencia según este logos, los hombres parecen gentes inexpertas, cuando ensayan palabras y actos tales como los que yo describo detalladamente, distinguiendo cada cosa según su naturaleza y expresando como es. Se les escapa lo que los hombres hacen en estado de vigilia, igual que se les escapa lo que realizan durmiendo.

2. Por ello es necesario seguir lo que es común, pues lo común es lo que une. Pero, aunque el logos es común, la mayoría viven como si cada cual tuviera una inteligencia particular.

3. El sol tiene la anchura de un pie de hombre.

5. Intentan purificarse manchándose de sangre. Es como si después de haberse manchado de barro, quisieran limpiarse con barro. Y se tendría por insensato al que quisiera reprocharles su conducta. También dirigen plegarias a unas estatuas. Es igual que si se hablase a las casas, por no saber lo que son los dioses y los héroes.

6. El sol cada día es nuevo.

7. Si todas las cosas se convirtiesen en humo, se las distinguiría por el olfato.

8. Lo que se opone se une; de las cosas diferentes [nace] la más bella armonía.

9. Los asnos prefieren la paja al oro.

10. Unamos: lo completo y lo incompleto, lo convergente y lo divergente, lo consonante y lo disonante. De todas las cosas, una, y de una, todas.

12. Son distintas las aguas que cubren a los que entran en el mismo río.

19. La gente no sabe ni escuchar ni hablar.

21. Muerte es todo lo que vemos despiertos, sueño [lo que vemos] durmiendo.

22. Los buscadores de oro remueven mucha tierra y hallan poco (metal)

23. Si no hubiese injusticia, se ignoraría hasta el nombre de la justicia.

27. Aguardan a los hombres después de la muerte cosas que ni esperan ni imaginan.

30. Este mundo, el mismo para todos, ningún dios ni hombre lo hizo. Sino que ha sido siempre y es y será un fuego siempre vivo, que se enciende según medidas y se apaga según medidas.

31. Transformaciones del fuego: primero el mar; del mar la mitad [se convierte en] tierra, y la otra mitad en torbellino. La tierra se licúa en mar, y éste es medido por el mismo logos que antes de hacerse tierra.

32. El único sabio acepta y rechaza ser llamado con el nombre de Zeus.

33. La ley [es] también obedecer la voluntad del Uno.

34. Oyen sin comprender; parecidos a los sordos. A ellos se aplica el proverbio: estando presentes están ausentes.

36. Para las almas la muerte es convertirse en agua; para el agua la muerte es convertirse en tierra. Pero de la tierra proviene el agua, y del agua el alma.

41. No hay más que una sabiduría: comprender el pensamiento que lo gobierna todo a través de todo.

49. Un hombre para mí vale por diez mil, si es mejor.

49a. Entramos y no entramos en los mismos ríos. Somos y no somos.

50. No escuchándome a mí, sino al logos, es sabio confesar que todas las cosas son uno.

51. No comprenden cómo lo que está en lucha consigo mismo puede estar de acuerdo: unión de [fuerzas] contrarias, como el arco y la lira.

53. El conflicto es el padre de todas las cosas, el rey de todas las cosas. A unos ha hecho dioses y a otros hombres; a unos ha hecho esclavos y a otros libres.

54. La armonía invisible es mejor que la visible.

58. El bien y el mal son uno. Los médicos cortan, queman torturan de todos los modos y haciendo a los enfermos un bien que parece un mal, exigen una recompensa que casi no merecen.

59. El camino recto y el tortuoso son uno solo y el mismo.

60. El camino de arriba y éste de abajo son uno solo y el mismo.

61. El mar: su agua es la más pura y la más corrompida: para los peces, potable y saludable, para los hombres no potable y mortal.

62. Inmortales, mortales; mortales, inmortales. Nuestra vida es la muerte de los primeros, y su vida nuestra muerte.

66. Todo será comprendido y juzgado por el fuego que llegará.

67. Dios es día y noche, invierno y verano, guerra y paz, abundancia y hambre. Pero se transforma como el fuego que cae, cuando está mezclado con perfumes, recibe nombre según el perfume de cada uno.

72. Están en desacuerdo sobre lo que les es más familiar, sobre este logos que todo lo gobierna, y lo que encuentran cada día les parece extraño.

73. No hay ni que actuar ni que hablar como dormilones.

78. El espíritu humano no tiene juicio, pero el divino sí.

79. El hombre merece ser llamado infantil con respecto a la divinidad, del mismo modo que el niño con respecto al hombre.

80. Es necesario saber que el conflicto es comunidad, que la disputa es justicia, y que todo llega al ser por la disputa.

83. El más sabio de los hombres. comparado con Dios, parece un mono para la sabiduría y la belleza y todo lo demás.

88. Lo que está en 'nosotros es siempre uno y lo mismo: vida y muerte, vigilia y sueño, juventud y vejez ya que por el cambio esto es aquello, y de nuevo por el cambio aquello es esto.

89. Para los que están despiertos, hay un solo y mismo mundo.

90. Todas las cosas se cambian por fuego y el fuego por todas las cosas, como las mercancías por el oro y el oro por las mercancías.

91. Es imposible bañarse dos veces en el mismo río.

93. El dios cuyo oráculo está en Delfos no manifiesta ni oculta [su pensamiento], sino que lo indica.

101. Me he buscado a mí mismo.

101a. Los ojos son mejores testigos que los oídos.

102. Para Dios todo es hermoso, bueno y justo. Pero los hombres han concebido lo justo y lo injusto.

103. En un círculo se confunden el principio y el fin.

104. ¿Cuál es su espíritu y su intelecto? Confían en aedos de encrucijada y toman como maestro a la masa, ignorando que la mayoría es mala, y solamente hay buena una minoría.

107. Los ojos y los oídos son malos testigos para los hombres que tienen una alma bárbara.

108. De todos cuantos he oído hablar, ninguno ha llegado a saber que lo sabio está separado de todas las cosas.

110. No es bueno para los hombres que suceda lo que desean

111. La enfermedad hace agradable la salud, el hambre la saciedad, la fatiga el reposo.

112. La sabiduría es la virtud más importante, y la sabiduría consiste en decir la verdad y obrar según la naturaleza y escuchando su voz.

113. El pensamiento es común a todos.

114. Los que quieren hablar con inteligencia deben apoyarse en lo que es común, como una ciudad en la ley, y aún con mayor firmeza. Ya que todas las leyes humanas se alimentan de una sola ley, la divina que lo domina todo según le place, y lo rige todo y a todo excede.

115. Al alma pertenece el logos, que se acrecienta por sí mismo.

116. A todos los hombres es concedido poder conocerse a sí mismos y pensar sabiamente.

123. A la naturaleza le gusta ocultarse.

124. El arreglo más hermoso se parece a un montón de basuras reunido al azar.

126. Lo frío se calienta. Io caliente se enfría, Io húmedo se seca, lo seco se humedece.