Diferència entre revisions de la pàgina «Estímul clau»
De Wikisofia
m (bot: -au progenitora +ocell progenitor) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | L'[[estímul|estímul]] que desencadena, en un organisme animal, una resposta o reacció pròpia de | + | L'[[estímul|estímul]] que desencadena, en un organisme animal, una resposta o reacció pròpia de l'[[espècie|espècie]] a què pertany. També es denominen «estímuls signe» |
<div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
Revisió del 23:30, 30 gen 2018
L'estímul que desencadena, en un organisme animal, una resposta o reacció pròpia de l'espècie a què pertany. També es denominen «estímuls signe»
Els estímuls signe que desencadenen la reacció d'obrir el bec en els tords d'uns deu dies d'edat són els següents: l'objecte (ocell progenitor) ha de moure's; la seva grandària pot ser qualsevol, per sobre d'uns 3 mm de diàmetre, i ha d'estar per sobre del pla horitzontal que passa pels ulls dels ocellets.
A aquests estímuls correspon en l'organisme animal un mecanisme neurosensorial que desenvolupa la reacció, al qual N. Tinbergen dóna el nom de «Mecanisme Desencadenador Innat» [MDI].
La dependència estricta d'una reacció innata pel que fa a cert conjunt d'estímuls signe porta a concloure que ha d'haver-hi un mecanisme neurosensorial especial que desencadena la reacció i és responsable de susceptibilitat selectiva a una combinació tan especial d'estímuls signe. Anomenarem Mecanisme Desencadenador Innat [MDI] a aquest mecanisme, traduint lliurement l'expressió alemanya "das angeborene auslösende Schema" [Von Uexküll-Lorenz].
N. Tinbergen, Estudi de l'instint, Segle Vint-i-u Editors, Mèxic 1970, p.50.