Diferència entre revisions de la pàgina «Boole, Georg»
De Wikisofia
m (bot: - ja als setze + ja a setze) |
m (bot: - com un àlgebra + com una àlgebra) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Boole | |Cognom=Boole | ||
}} | }} | ||
| − | Matemàtic i lògic anglès, nascut a Lincoln, fill de pare sabater d'ofici, però aficionat a les matemàtiques i a les ciències. No podent accedir a l'ensenyament superior, es va guanyar la vida fent classes particulars ja a setze anys; les lectures van suplir, no obstant això, la seva falta de formació acadèmica. Després de donar-se a conèixer amb articles sobre matemàtiques publicats en revistes i ser premiat per un d'ells per la Royal Society, escriu ''L'anàlisi matemàtica de la lògica'' (1847), i en 1849 marxa a Irlanda, contractat com a professor de matemàtiques pel Queen's College, de Cork. Aquesta obra breu de 82 pàgines assenyala la fundació de la [[lògica|lògica]] com | + | Matemàtic i lògic anglès, nascut a Lincoln, fill de pare sabater d'ofici, però aficionat a les matemàtiques i a les ciències. No podent accedir a l'ensenyament superior, es va guanyar la vida fent classes particulars ja a setze anys; les lectures van suplir, no obstant això, la seva falta de formació acadèmica. Després de donar-se a conèixer amb articles sobre matemàtiques publicats en revistes i ser premiat per un d'ells per la Royal Society, escriu ''L'anàlisi matemàtica de la lògica'' (1847), i en 1849 marxa a Irlanda, contractat com a professor de matemàtiques pel Queen's College, de Cork. Aquesta obra breu de 82 pàgines assenyala la fundació de la [[lògica|lògica]] com una àlgebra de classes, l'anomenada lògica booleana, o [[àlgebra de Boole|àlgebra de Boole]], i, la seva ''Investigació sobre les lleis del pensament'' (1854), o simplement, ''Les lleis del pensament'', obra per la qual mereix el títol de «pare de la lògica moderna», reelabora i completa aquestes idees i les aplica a la [[probabilitat, teories de la|teoria de la probabilitat]]. |
Les «lleis del pensament» són, en opinió de Boole, la lògica d'ordre superior de la qual depenen tant la [[lògica|lògica de classes]] com l'àlgebra. Cap al final de la seva vida es va mostrar insatisfet d'aquestes obres fonamentals i va planejar, sense portar-ho a la pràctica, un nou enfocament d'aquestes lleis generals del pensament. | Les «lleis del pensament» són, en opinió de Boole, la lògica d'ordre superior de la qual depenen tant la [[lògica|lògica de classes]] com l'àlgebra. Cap al final de la seva vida es va mostrar insatisfet d'aquestes obres fonamentals i va planejar, sense portar-ho a la pràctica, un nou enfocament d'aquestes lleis generals del pensament. | ||
Revisió de 18:44, 5 gen 2018
Avís: El títol a mostrar «Georg Boole» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Boole, Georg».
Matemàtic i lògic anglès, nascut a Lincoln, fill de pare sabater d'ofici, però aficionat a les matemàtiques i a les ciències. No podent accedir a l'ensenyament superior, es va guanyar la vida fent classes particulars ja a setze anys; les lectures van suplir, no obstant això, la seva falta de formació acadèmica. Després de donar-se a conèixer amb articles sobre matemàtiques publicats en revistes i ser premiat per un d'ells per la Royal Society, escriu L'anàlisi matemàtica de la lògica (1847), i en 1849 marxa a Irlanda, contractat com a professor de matemàtiques pel Queen's College, de Cork. Aquesta obra breu de 82 pàgines assenyala la fundació de la lògica com una àlgebra de classes, l'anomenada lògica booleana, o àlgebra de Boole, i, la seva Investigació sobre les lleis del pensament (1854), o simplement, Les lleis del pensament, obra per la qual mereix el títol de «pare de la lògica moderna», reelabora i completa aquestes idees i les aplica a la teoria de la probabilitat.
Les «lleis del pensament» són, en opinió de Boole, la lògica d'ordre superior de la qual depenen tant la lògica de classes com l'àlgebra. Cap al final de la seva vida es va mostrar insatisfet d'aquestes obres fonamentals i va planejar, sense portar-ho a la pràctica, un nou enfocament d'aquestes lleis generals del pensament.