Diferència entre revisions de la pàgina «Tòpics»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::τοπικός, ''topikós'', referent al lloc, ''talps'')</small> En Aristòtil, tracta...».) |
m (bot: -talps +topos) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | <small>(del grec [[Grec::τοπικός]], ''topikós'', referent al lloc, [[ | + | <small>(del grec [[Grec::τοπικός]], ''topikós'', referent al lloc, [[topos|''topos'']])</small> |
En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], tractat de dialèctica, ''Tòpics'', on exposa ''llocs ''(''topoi'') ''comuns'' o formes usuals d'argumentar, adequades per a tots els temes, basades en opinions comunament admeses. Aquest llibre representa una teoria del [[raonament|raonament]] destinat a l'ús retòric, poc rigorosa i anterior a la del [[sil·logisme|sil·logisme]]. De l'ús retòric de formes d'argumentar aplicables a totes les ciències, es passa al de formes buides de contingut informatiu, o als clixés fixos que s'utilitzen per a qualsevol cas, i que semblen dispensar de l'esforç d'adduir les raons o les premisses adequades al cas, al que comunament es diu «recórrer a un tòpic». | En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], tractat de dialèctica, ''Tòpics'', on exposa ''llocs ''(''topoi'') ''comuns'' o formes usuals d'argumentar, adequades per a tots els temes, basades en opinions comunament admeses. Aquest llibre representa una teoria del [[raonament|raonament]] destinat a l'ús retòric, poc rigorosa i anterior a la del [[sil·logisme|sil·logisme]]. De l'ús retòric de formes d'argumentar aplicables a totes les ciències, es passa al de formes buides de contingut informatiu, o als clixés fixos que s'utilitzen per a qualsevol cas, i que semblen dispensar de l'esforç d'adduir les raons o les premisses adequades al cas, al que comunament es diu «recórrer a un tòpic». |
Revisió de 22:43, 4 gen 2018
(del grec τοπικός, topikós, referent al lloc, topos)
En Aristòtil, tractat de dialèctica, Tòpics, on exposa llocs (topoi) comuns o formes usuals d'argumentar, adequades per a tots els temes, basades en opinions comunament admeses. Aquest llibre representa una teoria del raonament destinat a l'ús retòric, poc rigorosa i anterior a la del sil·logisme. De l'ús retòric de formes d'argumentar aplicables a totes les ciències, es passa al de formes buides de contingut informatiu, o als clixés fixos que s'utilitzen per a qualsevol cas, i que semblen dispensar de l'esforç d'adduir les raons o les premisses adequades al cas, al que comunament es diu «recórrer a un tòpic».