Diferència entre revisions de la pàgina «Roscelin»
De Wikisofia
m (bot: - nominalisme, -precisarà després Abelard-, + nominalisme, –precisarà després Abelard–,) |
m (bot: - el nominalisme, –precisarà + el nominalisme –precisarà) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
|Nom=Roscelin | |Nom=Roscelin | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof i teòleg escolàstic francès, nascut a Compiègne. Mestre d'[[Autor:Abelard, Pere|Abelard]] i iniciador, en la [[universals, disputa dels|disputa dels universals]], de la postura denominada [[nominalisme|nominalisme]], directament oposada al [[realisme|realisme]]. Segons el nominalisme | + | Filòsof i teòleg escolàstic francès, nascut a Compiègne. Mestre d'[[Autor:Abelard, Pere|Abelard]] i iniciador, en la [[universals, disputa dels|disputa dels universals]], de la postura denominada [[nominalisme|nominalisme]], directament oposada al [[realisme|realisme]]. Segons el nominalisme –precisarà després Abelard–, a l'universal, o idea universal, no li correspon una altra [[real|realitat]] que la dels individus al fet que s'aplica: «humanitat», «home» no tenen més realitat que la dels individus als quals anomenem «home» i la de l'''emissió fonètica ''(en llatí, ''flatus vocis'') amb què es pronuncia el nom (''nomen''). Els universals són, per tant, noms. Roscelin va destacar el valor de l'universal com a «emissió de veu». |
Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error. | Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error. | ||
Revisió del 17:03, 1 nov 2017
Filòsof i teòleg escolàstic francès, nascut a Compiègne. Mestre d'Abelard i iniciador, en la disputa dels universals, de la postura denominada nominalisme, directament oposada al realisme. Segons el nominalisme –precisarà després Abelard–, a l'universal, o idea universal, no li correspon una altra realitat que la dels individus al fet que s'aplica: «humanitat», «home» no tenen més realitat que la dels individus als quals anomenem «home» i la de l'emissió fonètica (en llatí, flatus vocis) amb què es pronuncia el nom (nomen). Els universals són, per tant, noms. Roscelin va destacar el valor de l'universal com a «emissió de veu».
Va aplicar aquesta teoria a qüestions teològiques, com la Trinitat, sonant la seva afirmació com si digués que hi ha tres déus. El concili de Soissons li va obligar a abjurar del que va considerar el seu error.