Lleis generals del pensament

Primers principis indemostrables que regeixen l'activitat correcta del pensar. Tradicionalment, des d'Aristòtil, es considera que són tres:

el «principi d'identitat»,

el «principi de no contradicció» i

el «principi del tercer exclòs».

Modernament s'ha considerat que hi ha un cert psicologisme en aquest plantejament i, encara que la importància d'aquests principis lògics és indubtable i fonamental, se sosté que les lleis del pensament són moltes: tantes com lleis lògiques o tautologies (veg. text). Des del punt de vista lògic, aquestes tres lleis lògiques són convertibles entre si, raó per la qual en realitat constitueixen un mateix principi.

veg. exemple ↓

Del principi de no contradicció, aplicant les lleis de De Morgan –altres lleis del pensament– s'obté tant el principi del tercer exclòs, i d'aquest el d'identitat, perquè equival a la definició de condicional material

[math]\displaystyle{ ¬(p\wedge¬p) = ¬p \vee p }[/math] per De Morgan [math]\displaystyle{ (¬p \vee p) = (p \rightarrow{p}) }[/math] per definició del condicional

Títol (vegeu referència) d'una obra de George Boole, en la qual presenta l'àlgebra de la lògica. (El títol complet i exacte és: George Boole, An Investigation of the Laws of Thought, on which are founded the mathematical theories of logic and probabilities [Una investigació de les lleis del pensament, en la qual es funden les teories matemàtiques de la lògica i les probabilitats], Londres 1854.)