Diferència entre revisions de la pàgina «Lleis generals del pensament»
De Wikisofia
m (bot: - Morgan -altres lleis del pensament- s'obté + Morgan –altres lleis del pensament– s'obté) |
m (bot: - 5|veure referència]]) + 5|vegeu referència]])) |
||
Línia 21: | Línia 21: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
− | Títol ([[Recurs:cita bibliogràfica 5| | + | Títol ([[Recurs:cita bibliogràfica 5|vegeu referència]]) d'una obra de [[Autor:Boole, Georg|George Boole,]] en la qual presenta l'àlgebra de la [[lògica|lògica]]. (El títol complet i exacte és: George Boole, ''An Investigation of the Laws of Thought, on which are founded the mathematical theories of logic and probabilities'' [Una investigació de les lleis del pensament, en la qual es funden les teories matemàtiques de la lògica i les probabilitats], Londres 1854.) |
Revisió del 22:55, 20 oct 2017
Primers principis indemostrables que regeixen l'activitat correcta del pensar. Tradicionalment, des d'Aristòtil, es considera que són tres:
el «principi d'identitat»,
el «principi de no contradicció» i
el «principi del tercer exclòs».
Modernament s'ha considerat que hi ha un cert psicologisme en aquest plantejament i, encara que la importància d'aquests principis lògics és indubtable i fonamental, se sosté que les lleis del pensament són moltes: tantes com lleis lògiques o tautologies (veg. text). Des del punt de vista lògic, aquestes tres lleis lògiques són convertibles entre si, raó per la qual en realitat constitueixen un mateix principi.
Del principi de no contradicció, aplicant les lleis de De Morgan –altres lleis del pensament– s'obté tant el principi del tercer exclòs, i d'aquest el d'identitat, perquè equival a la definició de condicional material
Títol (vegeu referència) d'una obra de George Boole, en la qual presenta l'àlgebra de la lògica. (El títol complet i exacte és: George Boole, An Investigation of the Laws of Thought, on which are founded the mathematical theories of logic and probabilities [Una investigació de les lleis del pensament, en la qual es funden les teories matemàtiques de la lògica i les probabilitats], Londres 1854.)