Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: autoconsciència i raó»
De Wikisofia
m (bot: - per vegada primera [...]; + per primera vegada [...];) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconsciència i raó|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconsciència i raó|Idioma=Español}} | ||
| − | Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és una altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per vegada | + | Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és una altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell. |
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat. | La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat. | ||
{{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 143-144.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=G.W.F. Hegel,'' Fenomenología del espíritu'', FCE, México 1971, p. 143-144.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 09:11, 19 oct 2017
Ja que l'autoconsciència és raó [...], segura ja de si mateixa, es posa en pau amb el món i amb la seva pròpia realitat i pot suportar-los, doncs ara té la certesa de si mateixa com de la realitat o la certesa que tota la realitat no és una altra cosa que ella; el seu pensament mateix és, d'una manera immediata, la realitat; es comporta doncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la certesa d'experimentar-se solament en ell.
La raó és la certesa de la consciència de ser tota la realitat.
| G.W.F. Hegel, Fenomenología del espíritu, FCE, México 1971, p. 143-144. |