Diferència entre revisions de la pàgina «Descartes: atributs i maneres»
De Wikisofia
m (bot: -nomeno en una altra parteix +anomeno en un altre lloc) |
m (bot: - qualitats. Mes quan + qualitats. Però quan) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Descartes: atributs i maneres|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Descartes: atributs i maneres|Idioma=Español}} | ||
− | Quan parlo aquí de maneres, no vull dir una altra cosa que el que anomeno en un altre lloc atributs o qualitats. | + | Quan parlo aquí de maneres, no vull dir una altra cosa que el que anomeno en un altre lloc atributs o qualitats. Però quan considero que la substància és per aquells afectada o variada, em serveixo particularment del nom de maneres; i quan per aquesta variació pot ser denominada així, nomeno qualitats a aquelles diverses maneres, causa que sigui nomenada substància; en fi, quan penso més generalment, que aquestes maneres o qualitats existeixen en la substància, sense considerar-los d'una altra manera que com a depenents d'aquesta substància, els anomeno atributs. I ja que no haig de concebre en Déu varietat ni canvi de cap classe, no dic que no hi hagi en Ell maneres o qualitats, sinó solament atributs; el mateix que en les coses creades anomeno també atribut, i no manera o qualitat, al que es troba sempre en elles inalterable, com l'existència i la durada, en la cosa que existeix i dura. [....] |
Podem també considerar el pensament i l'extensió com a constituents de la naturalesa de les substàncies intel·ligent i corpòria, i llavors no hem de concebre'ls sinó com la substància pensant i extensa. | Podem també considerar el pensament i l'extensió com a constituents de la naturalesa de les substàncies intel·ligent i corpòria, i llavors no hem de concebre'ls sinó com la substància pensant i extensa. | ||
{{Ref|Ref=''Los principios de la filosofía'',n. 56, 63 (Editorial Reus, Madrid 1925, p. 50-56).|Títol=Los principios de la filosofía|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Los principios de la filosofía'',n. 56, 63 (Editorial Reus, Madrid 1925, p. 50-56).|Títol=Los principios de la filosofía|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 18:38, 15 oct 2017
Quan parlo aquí de maneres, no vull dir una altra cosa que el que anomeno en un altre lloc atributs o qualitats. Però quan considero que la substància és per aquells afectada o variada, em serveixo particularment del nom de maneres; i quan per aquesta variació pot ser denominada així, nomeno qualitats a aquelles diverses maneres, causa que sigui nomenada substància; en fi, quan penso més generalment, que aquestes maneres o qualitats existeixen en la substància, sense considerar-los d'una altra manera que com a depenents d'aquesta substància, els anomeno atributs. I ja que no haig de concebre en Déu varietat ni canvi de cap classe, no dic que no hi hagi en Ell maneres o qualitats, sinó solament atributs; el mateix que en les coses creades anomeno també atribut, i no manera o qualitat, al que es troba sempre en elles inalterable, com l'existència i la durada, en la cosa que existeix i dura. [....]
Podem també considerar el pensament i l'extensió com a constituents de la naturalesa de les substàncies intel·ligent i corpòria, i llavors no hem de concebre'ls sinó com la substància pensant i extensa.
Los principios de la filosofía,n. 56, 63 (Editorial Reus, Madrid 1925, p. 50-56). |
Original en castellà
Cuando hablo aquí de modos, no quiero decir otra cosa que lo que nombro en otra parte atributos o cualidades. Mas cuando considero que la sustancia es por aquéllos afectada o variada, me sirvo particularmente del nombre de modos; y cuando por esta variación puede ser denominada así, nombro cualidades a aquellas diversas maneras, causa de que sea nombrada sustancia; en fin, cuando pienso más generalmente, que estos modos o cualidades existen en la sustancia, sin considerarlos de otro modo que como dependientes de esta sustancia, les llamo atributos. Y puesto que no debo concebir en Dios variedad ni cambio de ninguna clase, no digo que no haya en Él modos o cualidades, sino solamente atributos; lo mismo que en las cosas creadas llamo también atributo, y no modo o cualidad, a lo que se encuentra siempre en ellas inalterable, como la existencia y la duración, en la cosa que existe y dura. [....]
Podemos también considerar el pensamiento y la extensión como constituyentes de la naturaleza de las sustancias inteligente y corpórea, y entonces no debemos concebirlos sino como la sustancia pensante y extensa.