Diferència entre revisions de la pàgina «McLuhan, Herbert Marshall»
De Wikisofia
m (bot: - per acabar reduint + per a acabar reduint) |
m (bot: - universitats d'EE. UU. i Canadà, + universitats dels EUA i el Canadà,) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=McLuhan | |Cognom=McLuhan | ||
}} | }} | ||
| − | Teòric canadenc dels mitjans de comunicació, nascut a Edmonton, Alberta; de formació literària, es converteix de crític literari en analista dels sistemes i mitjans de comunicació. Va ensenyar en diverses universitats | + | Teòric canadenc dels mitjans de comunicació, nascut a Edmonton, Alberta; de formació literària, es converteix de crític literari en analista dels sistemes i mitjans de comunicació. Va ensenyar en diverses universitats dels EUA i el Canadà, i en 1951 publica el seu primer llibre ''The Mechanical Bride'' [L'esposa mecànica], que li dóna a conèixer al gran públic. |
La seva teoria pot resumir-se destacant que l'important en la comunicació no és el [[significat|significat]] ni la informació mateixa, sinó el ''mitjà ''de comunicació, o l'[[estructura|estructura]] pròpia del mitjà, que imposa les condicions en què es duu a terme la informació. La frase «el mitjà és el missatge» (''The Medium is the Message'') és el resum gràfic de les seves idees, que es completa amb la frase «el mitjà és el massatge [o la manipulació]» (''The Medium is the Massage''). | La seva teoria pot resumir-se destacant que l'important en la comunicació no és el [[significat|significat]] ni la informació mateixa, sinó el ''mitjà ''de comunicació, o l'[[estructura|estructura]] pròpia del mitjà, que imposa les condicions en què es duu a terme la informació. La frase «el mitjà és el missatge» (''The Medium is the Message'') és el resum gràfic de les seves idees, que es completa amb la frase «el mitjà és el massatge [o la manipulació]» (''The Medium is the Massage''). | ||
Revisió del 17:52, 15 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Herbert Marshall McLuhan» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «McLuhan, Herbert Marshall».
Teòric canadenc dels mitjans de comunicació, nascut a Edmonton, Alberta; de formació literària, es converteix de crític literari en analista dels sistemes i mitjans de comunicació. Va ensenyar en diverses universitats dels EUA i el Canadà, i en 1951 publica el seu primer llibre The Mechanical Bride [L'esposa mecànica], que li dóna a conèixer al gran públic.
La seva teoria pot resumir-se destacant que l'important en la comunicació no és el significat ni la informació mateixa, sinó el mitjà de comunicació, o l'estructura pròpia del mitjà, que imposa les condicions en què es duu a terme la informació. La frase «el mitjà és el missatge» (The Medium is the Message) és el resum gràfic de les seves idees, que es completa amb la frase «el mitjà és el massatge [o la manipulació]» (The Medium is the Massage).
En separar i diferenciar el mitjà del missatge, ha aconseguit analitzar la importància de l'estructura dels mitjans de comunicació, tècnics o no, per a acabar reduint el missatge al mitjà. Distingeix dues grans èpoques de la història de la comunicació: la primera d'elles, l'època moderna, comença amb la impremta i dóna origen al que pot anomenar-se la «època Gutenberg», o galàxia Gutenberg, i dins d'ella, al «Home Gutenberg»: l'home tipogràfic, lògic, racional, disciplinat, buit d'expressions imaginatives, productiu, eficaç i mecànic. Una segona època, la contemporània, correspon a l'aparició dels nous mass media, o mitjans de comunicació de masses, que a la seva entendre abasten des de l'electricitat fins als nous mitjans electrònics (telègraf, telèfon, cinema, ràdio, televisió i tot el complex de mitjans informàtics). El «Home del Llogaret Global», propi d'aquesta època, torna a un estadi de comunicació anterior («visual» i «simultània») al que va imposar la mera lectura individualitzada (de comunicació abstracta d'un solament amb l'absent), i que s'aproxima més al de l'estadi prelògic de l'home, o a l'home tribal, quan la comunicació es duia a terme amb la paraula directa i simultània dels interlocutors i els seus gestos; la cultura del llibre imprès hauria privat a l'home de l'experiència de la comunicació comunitària, feta mitjançant tots els sentits, que pot realitzar-se precisament en el Llogaret Global de les comunicacions actuals.
Les teories de McLuhan, considerades no gaire científiques per part dels seus crítics, han tingut la virtut d'asseure algunes de les bases teòriques que poden usar-se per a sotmetre a examen i crítica els nous mitjans de comunicació i la seva estructura informativa.