Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Husserl 2»
De Wikisofia
m (bot: - consciència '' d' '' ell. + consciència d'ell.) |
(correcció completa) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Husserl 2|Idioma=Español}} | |
'''Edmund G. A. Husserl: '''la consciència és «consciència de» | '''Edmund G. A. Husserl: '''la consciència és «consciència de» | ||
| − | La intencionalitat és el que caracteritza la ''consciència ''en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència '' de '' alguna cosa». Primer de tot ens va sortir a | + | La intencionalitat és el que caracteritza la ''consciència'' en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència ''de'' alguna cosa». Primer de tot, ens va sortir a l'encontre aquesta meravellosa peculiaritat, a la qual retrotreuen tots els enigmes de la teoria de la raó i de la metafísica, al ''cogito'' explícit: una percepció és percepció de quelcom, diguem d'una cosa; jutjar és un jutjar d'una relació objectiva; una valoració, d'una relació de valor; un desig, d'un objecte desitjat, etc. Obrar es refereix a l'obra, fer a allò que es fa, estimar a allò que s'estima, alegrar a allò que alegra, etc. En tot '' cogito'' actual, un «mirada» que irradia del jo pur es dirigeix a l'«objecte» que és el respectiu correlat de la consciència, a la cosa, la relació objectiva, etc., i porta a terme una molt diversa consciència d'aquest. |
{{Ref|Ref=''Ideas'' ''relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199).|Títol=Ideas'' ''relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Ideas'' ''relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199).|Títol=Ideas'' ''relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 16:06, 15 oct 2017
Edmund G. A. Husserl: la consciència és «consciència de»
La intencionalitat és el que caracteritza la consciència en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència de alguna cosa». Primer de tot, ens va sortir a l'encontre aquesta meravellosa peculiaritat, a la qual retrotreuen tots els enigmes de la teoria de la raó i de la metafísica, al cogito explícit: una percepció és percepció de quelcom, diguem d'una cosa; jutjar és un jutjar d'una relació objectiva; una valoració, d'una relació de valor; un desig, d'un objecte desitjat, etc. Obrar es refereix a l'obra, fer a allò que es fa, estimar a allò que s'estima, alegrar a allò que alegra, etc. En tot cogito actual, un «mirada» que irradia del jo pur es dirigeix a l'«objecte» que és el respectiu correlat de la consciència, a la cosa, la relació objectiva, etc., i porta a terme una molt diversa consciència d'aquest.
| Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica, § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199). |
Original en castellà
Edmund G. A. Husserl: la conciencia es «conciencia de»
La intencionalidad es lo que caracteriza la conciencia en su pleno sentido [...] Entendemos por intencionalidad la peculiaridad de las vivencias de «ser conciencia de algo». Ante todo nos salió al encuentro esta maravillosa peculiaridad, a la que retrotraen todos los enigmas de la teoría de la razón y de la metafísica, en el cogito explícito: una percepción es percepción de algo, digamos de una cosa; un juzgar es un juzgar de una relación objetiva; una valoración, de una relación de valor; un deseo, de un objeto deseado, etc. El obrar se refiere a la obra, el hacer a lo hecho, el amar a lo amado, el regocijarse a lo regocijante, etc. En todo cogito actual, una «mirada» que irradia del yo puro se dirige al «objeto» que es el respectivo correlato de la conciencia, a la cosa, la relación objetiva, etc., y lleva a cabo una muy diversa conciencia de él.