Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Descartes: l'evidència»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: - consistia en no admetre cosa alguna com + consistia a no admetre cap cosa com)
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
El primer [principi] consistia en no admetre cosa alguna com a veritable si no se l'havia conegut evidentment com a tal. És a dir, amb tot cuidat havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clara i distintament al meu esperit que no tingués motiu algun per al dubte.
+
El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia conegut evidentment com a tal. És a dir, amb tot cuidat havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clara i distintament al meu esperit que no tingués motiu algun per al dubte.
 
{{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Discurs del mètode'', Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).|Títol=Discurs del mètode|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 11:45, 13 oct 2017

 El primer [principi] consistia a no admetre cap cosa com a veritable si no se l'havia conegut evidentment com a tal. És a dir, amb tot cuidat havia d'evitar la precipitació i la prevenció, admetent exclusivament en els meus judicis allò que es presentés tan clara i distintament al meu esperit que no tingués motiu algun per al dubte.

Discurs del mètode, Segona part (Alfaguara, Madrid 1981, p. 15).

Original en castellà

El primero [principio] consistía en no admitir cosa alguna como verdadera si no se la había conocido evidentemente como tal. Es decir, con todo cuidado debía evitar la precipitación y la prevención, admitiendo exclusivamente en mis juicios aquello que se presentara tan clara y distintamente a mi espíritu que no tuviera motivo alguno para la duda.