Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: idees i impressions»
De Wikisofia
m (bot: - sensació -bé externa bé interna-, + sensació –bé externa bé interna–,) |
m (bot: - per confirmar la + per a confirmar la) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: idees i impressions|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: idees i impressions|Idioma=Español}} | ||
| − | Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació –bé externa bé interna–, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació pel que fa a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos ''de quina impressió es deriva aquesta suposada idea'', i si és impossible assignar-li una; això serviria per confirmar la nostra sospita. | + | Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació –bé externa bé interna–, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació pel que fa a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos ''de quina impressió es deriva aquesta suposada idea'', i si és impossible assignar-li una; això serviria per a confirmar la nostra sospita. |
{{Ref|Ref=''Investigació sobre el coneixement humà'', Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).|Títol=Investigació sobre el coneixement humà|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Investigació sobre el coneixement humà'', Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).|Títol=Investigació sobre el coneixement humà|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 10:29, 13 oct 2017
Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació –bé externa bé interna–, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació pel que fa a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos de quina impressió es deriva aquesta suposada idea, i si és impossible assignar-li una; això serviria per a confirmar la nostra sospita.
| Investigació sobre el coneixement humà, Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37). |