Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent»
De Wikisofia
m (Sofibot ha mogut Recurs:Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent. a Recurs:Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent) |
m (bot: - per prohibir-ho + per a prohibir-ho) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent.|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent.|Idioma=Español}} | ||
− | 1. Arquites,tarentino, fill de Mneságoras, o segons Aristójenes, d'Hestico, va ser també pitagòric. Aquest és qui va lliurar a Plató quan Dionís volia matar-ho, recomanant-li-ho per cartes. Va ser admirat de molts en totes les virtuts; i va governar set vegades als seus ciutadans, quan els altres no governaven més d'un any per prohibir-ho la llei. Escribióle Plató dues cartes en resposta de la qual ell li havia escrit abans, la qual és del tenor següent: | + | 1. Arquites,tarentino, fill de Mneságoras, o segons Aristójenes, d'Hestico, va ser també pitagòric. Aquest és qui va lliurar a Plató quan Dionís volia matar-ho, recomanant-li-ho per cartes. Va ser admirat de molts en totes les virtuts; i va governar set vegades als seus ciutadans, quan els altres no governaven més d'un any per a prohibir-ho la llei. Escribióle Plató dues cartes en resposta de la qual ell li havia escrit abans, la qual és del tenor següent: |
«ARQUITAS A PLATÓ: SALUT» | «ARQUITAS A PLATÓ: SALUT» |
Revisió del 10:26, 13 oct 2017
1. Arquites,tarentino, fill de Mneságoras, o segons Aristójenes, d'Hestico, va ser també pitagòric. Aquest és qui va lliurar a Plató quan Dionís volia matar-ho, recomanant-li-ho per cartes. Va ser admirat de molts en totes les virtuts; i va governar set vegades als seus ciutadans, quan els altres no governaven més d'un any per a prohibir-ho la llei. Escribióle Plató dues cartes en resposta de la qual ell li havia escrit abans, la qual és del tenor següent:
«ARQUITAS A PLATÓ: SALUT»
«Feixos bé de significar-me per cartes l'haver-te lliurat de la teva malaltia, la qual cosa ja m'ho havia anunciat Damesco. Sobre els Comentaris he practicat les diligències, i vaig passar a Lucania i vaig trobar els parents d'Ocelo. El que va escriure De la llei, Del regnar, De la sanitat i De la generació de l'univers, ja ho tinc, i t'envio alguna cosa; els altres escrits no es troben ara com ara; aniran a tu tan bon punt compareguin».
Així va escriure Arquites. Plató va respondre d'aquesta forma:
«PLATÓ A ARQUITAS: OBRAR BÉ»
«Els Comentaris que m'han vingut de la teva mà els he recibidocon el major gust, i he admirat en extrem al seu autor. Muéstrasenos aquest un home molt digne dels seus ascendents i majors, que, segons diuen, van ser mireos, i aquests van ser d'aquells troyanos que transmigraron amb Laomedonte, homes bons, com ens signifiquen les històries. Els Comentaris meus que em demanes en la teva carta estan encara imperfectes; te'ls envio així com estan. Sobre la seva conservació, tots dos pensem d'una mateixa manera; i així no necessita encarregar-ho. Val».
Aquest és el tenor de les seves mútues epístoles.
2. Va haver-hi quatre Arquites: el primer, aquest de qui parlem. El segon, un músic de Mitilene. El tercer va ser escriptor d'agricultura; i la cambra, poeta epigramàtic. Alguns fan cinquè a un arquitecte, de qui hi ha un llibre de màquines el principi de les quals és: Aquestes coses les he sentit de Teucro, cartaginès. Del músic s'explica que notant-li que la seva veu no se sentia, va dir: «Però l'instrument em defensa i parla per mi.» De l'Arquites pitagòric diu Aristójenes que sent capità, mai el seu exèrcit va ser vençut; però tan bon punt cedint a l'enveja va deixar el comandament, va caure l'exèrcit a poder de l'enemic.
3. El nostre Arquites va ser el primer que va tractar de mecànica per principis mecànics, i el primer que va donar moviment orgànic a unafigura geomètrica, procurant trobar per mitjà del semicilindro dos mitjans proporcionals per a la duplicació del cub, com diu Plató en la seva República.
Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. II, p. 126-127. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII). |