Diferència entre revisions de la pàgina «Hutcheson, Francis»
De Wikisofia
m (bot: - per fundar autònomament + per a fundar autònomament) |
m (bot: - per fonamentar una + per a fonamentar una) |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
}} | }} | ||
Filòsof empirista escocès d'origen irlandès, nascut a Drumalig, en l'Ulster. Professor de filosofia moral a la universitat de Glasgow, molt influït en les seves teories per les idees morals i estètiques de [[Autor:Shaftesbury, Anthony Ashley Cooper, comte de|Shaftesbury]] i de | Filòsof empirista escocès d'origen irlandès, nascut a Drumalig, en l'Ulster. Professor de filosofia moral a la universitat de Glasgow, molt influït en les seves teories per les idees morals i estètiques de [[Autor:Shaftesbury, Anthony Ashley Cooper, comte de|Shaftesbury]] i de | ||
| − | Joseph Butler. En ''Investigació sobre l'origen de les nostres idees de bellesa i virtut'' (1725), defensa el ''sentiment de bellesa ''en l'home, innat, específic i autònom: suficient, per tant, per fonamentar una teoria [[estètica|estètica]] independent. Sosté d'igual manera l'autonomia i naturalitat del ''sentiment moral'', suficient per a fundar autònomament l'ordre moral. A diferència de Shaftesbury, no identifica tots dos [[sentiment|sentiments]], critica el sentit pessimista de societat que s'expressa en les obres de Bernard de Bernard (de) Mandeville, autor de la ''Rondalla de les abelles, o vicis privats, beneficis públics'' (1732), i defineix com [[criteri|criteri]] del [[bé |bé]] o de la [[virtut|virtut]] aquella acció que procuri «la major felicitat al major nombre possible de persones», que, posteriorment, els [[utilitarisme|utilitaristes]] adoptaran com [[criteri moral|criteri moral]]. | + | Joseph Butler. En ''Investigació sobre l'origen de les nostres idees de bellesa i virtut'' (1725), defensa el ''sentiment de bellesa ''en l'home, innat, específic i autònom: suficient, per tant, per a fonamentar una teoria [[estètica|estètica]] independent. Sosté d'igual manera l'autonomia i naturalitat del ''sentiment moral'', suficient per a fundar autònomament l'ordre moral. A diferència de Shaftesbury, no identifica tots dos [[sentiment|sentiments]], critica el sentit pessimista de societat que s'expressa en les obres de Bernard de Bernard (de) Mandeville, autor de la ''Rondalla de les abelles, o vicis privats, beneficis públics'' (1732), i defineix com [[criteri|criteri]] del [[bé |bé]] o de la [[virtut|virtut]] aquella acció que procuri «la major felicitat al major nombre possible de persones», que, posteriorment, els [[utilitarisme|utilitaristes]] adoptaran com [[criteri moral|criteri moral]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Hutcheson2.jpg | |Imatge=Hutcheson2.jpg | ||
Revisió del 09:57, 13 oct 2017
Avís: El títol a mostrar «Francis Hutcheson» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Hutcheson, Francis».
Filòsof empirista escocès d'origen irlandès, nascut a Drumalig, en l'Ulster. Professor de filosofia moral a la universitat de Glasgow, molt influït en les seves teories per les idees morals i estètiques de Shaftesbury i de Joseph Butler. En Investigació sobre l'origen de les nostres idees de bellesa i virtut (1725), defensa el sentiment de bellesa en l'home, innat, específic i autònom: suficient, per tant, per a fonamentar una teoria estètica independent. Sosté d'igual manera l'autonomia i naturalitat del sentiment moral, suficient per a fundar autònomament l'ordre moral. A diferència de Shaftesbury, no identifica tots dos sentiments, critica el sentit pessimista de societat que s'expressa en les obres de Bernard de Bernard (de) Mandeville, autor de la Rondalla de les abelles, o vicis privats, beneficis públics (1732), i defineix com criteri del bé o de la virtut aquella acció que procuri «la major felicitat al major nombre possible de persones», que, posteriorment, els utilitaristes adoptaran com criteri moral.