Diferència entre revisions de la pàgina «Diògenes Laerci: Tales de Milet»
De Wikisofia
m (bot: - arcade - diu- anomenat + arcade –diu– anomenat) |
m (bot: - «Deia -escriu Hermipo- que + «Deia –escriu Hermipo– que) |
||
Línia 72: | Línia 72: | ||
com ja vam dir. Però d'això ja prou. | com ja vam dir. Però d'això ja prou. | ||
− | 10. Hermipo en les ''Vida ''atribueix a Tales el que uns altres refereixen de Sòcrates. «Deia | + | 10. Hermipo en les ''Vida ''atribueix a Tales el que uns altres refereixen de Sòcrates. «Deia –escriu Hermipo– que per tres coses donava gràcies a la fortuna: la primera, per haver nascut home i no bèstia; segona, home i no dona, tercera, grec i no bàrbar.» Es refereix que havent-lo una vella tret de casa perquè observés els estels, va caure en un clot, i com es queixés de la caiguda, li va dir la vella: «Oh, Tales, tu presumeixes veure el que està en el cel, quan no veus el que tens als peus!» Ja va notar Timó que va ser molt aplicat a l'Astronomia, i el nomena en les seves ''Sàtires'', dient: |
Així com el gran Tales | Així com el gran Tales |
Revisió del 17:40, 19 set 2017
1. Tales, segons escriuen Herodot, Duris i Demòcrit, va tenir per pare a Exami, i per mare a Cleobulina de la família dels Telidas, que són fenicis molt nobles descendents de Cadmo i d'Agenor, com diu també Plató. Va ser el primer que va tenir el nom de savi, quan es van nomenar així els set, sent arcont a Atenes Damasipo, segons escriu Demetri Falero al Catàleg dels arconts. Va ser fet ciutadà de Milet, havent anat allà en companyia de Neleu, que va ser tirat de Fenícia; o bé, com diuen molts, va ser natural de la mateixa Milet i de sang noble.
2. Després dels negocis públics es va donar a l'especulació de la Naturalesa. Segons alguns, res va deixar escrit; doncs la Astrologia nàutica que se li atribueix, diuen és de Focus Samio. Calímac li fa inventor de la Ursa menor, dient en els seus Iambes:
Del carro va ser inventor, els estels del qual
donen rumb als fenicis navegants.
Però, segons uns altres, va escriure dues coses, que són: Del retorn del sol de un tròpic a un altre, i De l'equinocci; «la resta –va dir– era fàcil d'entendre». Alguns són de semblar va ser el primer que va conrear l'Astrologia, i va predicar els eclipsis del sol i mudances de l'aire, com escriu Eudemón en la seva Història astrològica; i que per aquesta causa ho van celebrar tant Xenòfanes i Herodot. El mateix testifiquen Heràclit i Demòcrit.
3. Tiénenlo molts pel primer que va defensar la immortalitat de l'ànima; d'aquest nombre és el poeta Querilo. Va ser el primer que va esbrinar la carrera del sol d'un tròpic a un altre; i el primer que, comparant la magnitud del sol amb la de la lluna, va manifestar ser aquesta set-centes vegades menor que aquell, com escriuen alguns. El primer que va anomenar JD4"6V*" (triacada) la tercera dècada del mes; i també el primer, segons alguns, que va disputar de la Naturalesa. Aristòtil i Hípies diuen que Tales va atribuir ànima a coses inanimades, demostrant-ho per la pedra imant i per l'electro. Pàmfila escriu que havent après dels egipcis la Geometria, va inventar el triangle rectangle en un semicercle, i que va sacrificar un bou per la troballa. Uns altres, ho atribueixen a Pitàgores, un dels quals és Apolodor logístic. També va promoure molt el que diu Calímac en els seus Iambes haver trobat Euforbo Frigio, a saber, el triangle escalè, i altres coses concernents a l'especulació de les línies.
4. Sembla que en assumptes de govern van ser els seus consells molt útils; doncs havent-hi Creso enviat ambaixadors als de Milet sol·licitant la seva confederació en la guerra contra Cir, el va destorbar Tales, la qual cosa, sortit Cir victoriós, va ser la salvació de Milet. Refereix Clitó que va ser amant de la vida privada i solitària, com llegim en Heràclides. Diuen alguns que va ser casat, i que va tenir un fill anomenat Cibiso; uns altres afirmen que va viure célibe, i va adoptar un fill de la seva germana; i que preguntat per què no procreaba fills, va respondre que «pel molt que desitjava tenir-los». Cuéntase també que estrenyent-li la seva mare al fet que es casés, va respondre que «encara era primerenc»; i que passats alguns anys, urgint la seva mare amb majors instàncies, va dir que «ja era tarda». Escriu Jeroni de Rodes, en el llibre II De les coses memorables, que volent Tales manifestar la facilitat amb què podia enriquir-se, com hagués conegut que havia d'haver-hi prest gran collita d'oli, va prendre en arrendament molts olivares, i va guanyar moltíssims diners.
5. Va dir que «l'aigua és el primer principi de les coses; que el món està animat i ple d'esperits». Va ser inventor de les estacions de l'any, i va assignar a aquest tres-cents seixanta-cinc dies. No va tenir mestre algun, excepte que viatjant per Egipte es va familiaritzar amb els sacerdots d'aquella nació. Jeroni diu que va mesurar les piràmides per mitjà de l'ombra, proporcionant-la amb la nostra quan és igual al cos. I Minies afirma que va viure en companyia de Trasíbulo, tirà de Milet.
6. Sabut és el del trípode que van trobar en el mar uns pescadors, i el poble de Milet ho va enviar als savis. Va ser el cas que certs joves jonis van comprar a uns pescadors de Milet un llanci de xarxa, i com en ella traguessin un trípode, es va moure controvèrsia sobre això, fins que els milesis van consultar l'oracle de Delfos, la deïtat del qual va respondre:
A Febus pregunteu, prole milesia,
que el seu ha de ser el trípode? Doncs doneu-li
a qui anàs el primer dels savis.
Diéronlo, doncs, a Tales; Tales ho va donar a un altre savi; aquest a un altre, fins que va parar en Soló; el qual dient que «Déu era el primer savi» va enviar el trípode a Delfos.
7. D'una altra manera explica això Calímac en els seus Iambes, com pres de Leandri Milesi. «Cert arcade –diu– anomenat Baticles, va deixar una tassa perquè es donés al primer dels savis. Havent-la donat a Tales, i volta al mateix fet el gir dels altres savis, la va donar a Apol·lo Didimeo, dient, segons Calímac:
Governant Nileo als milesis
va fer a Déu Tales aquest do preciós
que dues vegades havia rebut.»
La qual cosa, narrat en prosa, diu: «Tales Milesi, fill d'Exami, va dedicar a Apol·lo Dèlfic aquest il·lustre do que havia rebut dues vegades dels grecs.» El que va portar la tassa d'uns savis a un altre era fill de Batilo, i es deia Tirión, com diu Eleusis en el llibre D'Aquil·les, i Alejo Mindio en el nono De les coses fabuloses.
8. Èudox de Cnidos i Evantes Milesi diuen que Creso va donar una copa d'or a cert amic seu perquè la regalés al més savi de Grècia, i que havent-la donat a Tales, d'un a un altre savi va anar a parar a Quiló. Preguntat Apol·lo «qui fos més savi que Quiló», va respondre que Misó. D'aquest parlarem més endavant. Èudox posa a Misó per Cleòbul, i Plató ho posa per Periandre. La resposta d'Apol·lo va ser:
Cert Misó Eteo, fill de Queno,
en la ciència sublim és més perit.
Qui va fer la pregunta va ser Anacarsis. Démaco Plateense i Clearco diuen que Creso va enviar la tassa a Pítaco, i d'ell va girar pels altres savis; però Andrón, tractant del trípode afirma que els argivos van posar el trípode per premi de la virtut al més savi dels grecs i havent estat jutjat Aristodemo Esparciata, aquest ho va cedir a Quiló.
- Fa Alceo memòria d'Aristodemo en aquesta forma:
- Va pronunciar l'Esparciata Aristodemo
- aquella nobilísima sentència:
- «El ric és savi; el pobre, mai bo».
9. Alguns diuen quePeriandro va enviar a Trasíbulo, tirà de Milet, una nau carregada, i havent sotsobrat en els mars de Cos, van trobar després el trípode uns pescadors. Però Fanódico escriu que va ser trobat en el mar d'Atenes, remès a la ciutat, i per decret públic enviat a Biante. El perquè es dirà quan tractem de Biante. Uns altres diuen que ho va fabricar Vulcà, i ho va regalar a Pélope el dia dels seus nupcias; que va venir a quedar en poder de Menelao; que ho va robar Alexandre amb Helena i, finalment, Lácenas ho va llançar al mar de Cos, dient que sena causa de discòrdia. Després, havent-hi uns de Lebedo comprat dels pescadors un llanci de xarxa i agafat el trípode, es va moure contesa sobre això. Van arribar a Cos les querelles; però com res es decidís, van donar part a Milet, que era la capital. Van enviar els milesis comissionats perquè ajustessin aquell negoci, però no havent pogut aconseguir-ho, van prendre les armes contra Cos. Veient que morien molts d'una i una altra part, va dir l'oracle «es donés el trípode a l'home més savi», i ambdues parts van convenir a donar-ho a Tales. Aquest ho va dedicar a Apol·lo Didimeo. Als de Cos els va donar l'oracle aquesta resposta:
- No cessarà de Cos i de Milet
- la famosa contesa, mentrestant
- que aquest trípode d'or (que Vulcà
- va tirar al mar) no traieu de la vostra pàtria
- i arriba a casa de l'home que sàpiga
- el passat, present i esdevenidor.
- I als milesis, va dir:
- A Febus pregunteu, prole milesia...?
com ja vam dir. Però d'això ja prou.
10. Hermipo en les Vida atribueix a Tales el que uns altres refereixen de Sòcrates. «Deia –escriu Hermipo– que per tres coses donava gràcies a la fortuna: la primera, per haver nascut home i no bèstia; segona, home i no dona, tercera, grec i no bàrbar.» Es refereix que havent-lo una vella tret de casa perquè observés els estels, va caure en un clot, i com es queixés de la caiguda, li va dir la vella: «Oh, Tales, tu presumeixes veure el que està en el cel, quan no veus el que tens als peus!» Ja va notar Timó que va ser molt aplicat a l'Astronomia, i el nomena en les seves Sàtires, dient:
Així com el gran Tales
astrònom va ser i savi entre els set.
No va escriure més, segons diu Lobó Argiv, que fins a uns dos-cents versos; i que al seu retrat es van posar aquests:
Tales és el present a qui Milet
en el seu si va nodrir; i avui li dedica,
com el major astrònom, la seva imatge.
Entre els versos adomeros, aquests són de Tales:
- Indici i senyal d'ànim prudent
- ens dóna qui parla poc.
- Alguna cosa sabia,
- alguna cosa il·lustre tria sempre:
- Infringiràs així loquacitats.
11. Per seves s'expliquen aquestes sentències: «Dels éssers, el més antic és Déu, per ser ingènit; el més bell és el món, per ser obra de Déu; el més gran és l'espai, perquè ho tanca tot; el més veloç és l'enteniment, perquè corre per tot; el més fort és la necessitat, perquè tot ho venç; el més savi és el temps, perquè tot ho descobreix.» Va dir que «entre la mort i la vida no hi ha diferència alguna»; i atribuint-li un dient: «Doncs per què no et mors tu?», va respondre: «Perquè no hi ha diferència.» A un que desitjava saber qui va ser primer, la nit o el dia, va respondre: «La nit va ser un dia abans que el dia.» Preguntant-li un altre si els déus veien les injustícies dels homes, va respondre: «I àdhuc fins als pensaments.» A un adúlter que li va preguntar si juraria no haver adulterat, va respondre: «Doncs no és pitjor el perjuri que l'adulteri?»
12. Preguntat què cosa és difícil va respondre: «El conèixer-se a si mateix.» I també, quina cosa és fàcil va dir: «Donar consell a uns altres.» Quina cosa és suavíssima? «Aconseguir el que es desitja.» Quina cosa és Déu? «El que no té principi ni fi.» Quina cosa veiem rares vegades? «Un tirà vell.» Com sofrirà un més fàcilment els infortunis? «Veient als seus enemics pitjor tractats de la fortuna.» Com viurem millor i més santament? «No cometent el que reprendemos en uns altres » Qui és feliç? «El sa de cos, abundant en riqueses i dotat d'enteniment.» Deia que «ens hem d'acordar dels amics absents tant com dels presents. Que no l'hermosear l'exterior és cosa lloable, sinó l'adornar l'esperit amb les ciències». «No t'enriqueixis -deia també- amb injustícies; ni publiquis secret que se t'ha fiat. El bé que fessis als teus pares, espera-ho dels teus fills.» Va ser de l'opinió que les inundacions del Nil són causades pels vents etesios que bufen contra corrent.
13. Diu Apolodor, en les seves Cròniques, que Tales va néixer l'any primer de l'Olimpíada XXXV, i va morir el setanta-vuit de la seva edat, o bé el noranta, havent mort en l'Olimpíada LVIIL com escriu Sosícrates. Va viure en els temps de Creso, a qui va prometre li faria passar pel riu Hales sense pont, això és, dirigint les aigües per un altre álveo.
14. Demetri de Magnesia, en l'obra que va escriure dels Colombroños, diu va haver-hi altres cinc Tales. El primer va ser un retòric calanciano, imitador menyspreable; el segon, un pintor sicionio molt enginyós; el tercer, va ser molt antic i del temps d'Hesíode, Homer i Licurgo; la cambra, ho nomena Duris en el seu Llibre de la Pintura; i el cinquè és modern i de poc nom, del qual fa memòria Dionís en la seva Critica.
15. Tales el savi va morir estant en uns espectacles gimnàstics, afligit de la calor, set i debilitat pròpia, per ser ja vell. En el seu sepulcre es va posar aquest epigrama:
- Túmulo esclarit, encara que petit,
- és aquest; doncs tanca la grandesa
- dels orbes celestes, que abreujats,
- va tenir en el seu enteniment el savi Tales.
Un altre hi ha meu en el llibre I dels Epigrames, o Col·lecció de metres, i és:
- Les gimnàstiques lluites observant
- atent en l'estadi el savi Tales,
- l'arrabassà Júpiter Eleo
- Bé va fer a apropar-lo als estels,
- quan per la vellesa ja no podia
- els estels mirar des de la terra.
De Tales és aquella sentència: «Coneix-te a tu mateix», encara que Antístenes, en les Successions, diu que és de Femonoe, i se la va arrogar Quiló.
18. S'atribueixen a Tales les epístoles següents:
TALES A FERÈCIDES
«He sabut ets el primer joni que estàs per publicar a Grècia un escrit sobre les coses divines. Per ventura serà millor consell publicar aquestes coses per escrit que no fiar-les a alguns pocs que no facin molt cas del bé comú. Volgués, si tens gust, em comuniquessis el que escrius; i àdhuc si ho permets, passaré a Sirón a veure't, perquè cert no som tan estòlids jo i Soló Atenès, que havent navegat a Creta a fi de fer les nostres observacions, i a Egipte per comunicar amb els sacerdots i astrònoms, ho deixem de fer ara per anar a veure't. Anirà, doncs, Soló amb mi si agrades, ja que tu, enamorat d'aquest país, poques vegades passes a Jònia, ni sol·licites la comunicació amb els forasters; més aviat, segons penso, l'escriure és la teva única ocupació. Nosaltres, que res escrivim, viatgem per Grècia i Àsia».
19. TALES A SOLÓ
«Si et vas d'Atenes, crec pots habitar amb molta comoditat a Milet, com que és colònia vostra, doncs en ella no sofriràs molèstia alguna. Si abomines els tirans de Milet, com executes amb tots els altres tirans, podràs viure alegre en companyia de nosaltres els teus amics. Biante et va enviar a dir passessis a Priena; si determines viure en Priena, anirem també nosaltres a habitar amb tu».
Va dir el savi Quiló Lacedemoni:
«Tot excés és danyós: obrar a temps
és el millor obrar i més laudable».
17. Es discuteix el seu nombre; doncs Leandre posa a Leofant Gorsiada, natural de Lebedo o d'Efes, i a Epimènides Cretense, en comptes de Cleòbul i Misó; Plató, en el seu Protàgores, posa a Misó per Periandre. Eforo, per Misó a Anacarsis; uns altres afegeixen a Pitàgores. Dicearc, per consentiment general, posa quatre, que són: Tales, Biante, Pitaco i Soló. Després nomena altres sis: Aristodemo, Pàmfila, Quiló Lacedemonio, Cleòbul, Anacarsis i Periandre; dels quals tria tres. Alguns afegeixen a Acusilao i a Caba o Escabra Argivo. Hermijo, en el seu tractat dels savis, posa disset, i deixa que el lector triï d'ells els set que vulgui. Són aquests: Soló, Tales, Pitaco, Biante, Quiló, (Misó), Cleòbul, Periandre, Anacarsis, Acusilao, Epimènides, Leofant, Ferècides, Aristodemo, Pitàgores, Laso (fill de Carmantides o de Simbrino, o bé, segons diu Aristoxen, fill de Cabrino Hermioneo) i Anaxàgores. Finalment, Hipoboto, en el seu llibre dels filòsofs, els posa en l'ordre següent: Orfeu, Lli, Soló, Periandre, Anacarsis, Cleòbul, Misó, Tales, Biante, Pitaco, Epicarm i Pitàgores.
Vidas de los más ilustres filósofos griegos, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.26-32. (Traducción de José Ortiz y Sainz, fines del s. XVIII). |
Original en castellà
1. Tales, según escriben Herodoto, Duris y Demócrito, tuvo por padre a Examio, y por madre a Cleobulina de la familia de los Telidas, que son fenicios muy nobles descendientes de Cadmo y de Agenor, como dice también Platón. Fue el primero que tuvo el nombre de sabio, cuando se nombraron así los siete, siendo arconte en Atenas Damasipo, según escribe Demetrio Falero en el Catálogo de los arcontes. Fue hecho ciudadano de Mileto, habiendo ido allá en compañía de Neleo, que fue echado de Fenicia; o bien, como dicen muchos, fue natural de la misma Mileto y de sangre noble.
2. Después de los negocios públicos se dio a la especulación de la Naturaleza. Según algunos, nada dejó escrito; pues la Astrología náutica que se le atribuye, dicen es de Foco Samio. Calímaco le hace inventor de la Ursa menor, diciendo en sus Yambos:
Del carro fue inventor, cuyas estrellas
dan rumbo a los fenicios navegantes.
Pero, según otros, escribió dos cosas, que son: Del regreso del sol de un trópico a otro, y Del equinoccio; «lo demás –dijo– era fácil de entender». Algunos son de parecer fue el primero que cultivó la Astrología, y predicó los eclipses del sol y mudanzas del aire, como escribe Eudemón en su Historia astrológica; y que por esta causa lo celebraron tanto Jenófanes y Herodoto. Lo mismo atestiguan Heráclito y Demócrito.
3. Tiénenlo muchos por el primero que defendió la inmortalidad del alma; de este número es el poeta Querilo. Fue el primero que averiguó la carrera del sol de un trópico a otro; y el primero que, comparando la magnitud del sol con la de la luna, manifestó ser ésta setecientas veces menor que aquél, como escriben algunos. El primero que llamó JD4"6V*" (triacada) la tercera década del mes; y también el primero, según algunos, que disputó de la Naturaleza. Aristóteles e Hipias dicen que Tales atribuyó alma a cosas inanimadas, demostrándolo por la piedra imán y por el electro. Pánfila escribe que habiendo aprendido de los egipcios la Geometría, inventó el triángulo rectángulo en un semicírculo, y que sacrificó un buey por el hallazgo. Otros, lo atribuyen a Pitágoras, uno de los cuales es Apolodoro logístico. También promovió mucho lo que dice Calímaco en sus Yambos haber hallado Euforbo Frigio, a saber, el triángulo escaleno, y otras cosas concernientes a la especulación de las líneas.
4. Parece que en asuntos de gobierno fueron sus consejos muy útiles; pues habiendo Creso enviado embajadores a los de Mileto solicitando su confederación en la guerra contra Ciro, lo estorbó Tales, lo cual, salido Ciro victorioso, fue la salvación de Mileto. Refiere Clitón que fue amante de la vida privada y solitaria, como leemos en Heráclides. Dicen algunos que fue casado, y que tuvo un hijo llamado Cibiso; otros afirman que vivió célibe, y adoptó un hijo de su hermana; y que preguntado por qué no procreaba hijos, respondió que «por lo mucho que deseaba tenerlos». Cuéntase también que apretándole su madre a que se casase, respondió que «todavía era temprano»; y que pasados algunos años, urgiendo su madre con mayores instancias, dijo que «ya era tarde». Escribe Jerónimo de Rodas, en el libro II De las cosas memorables, que queriendo Tales manifestar la facilidad con que podía enriquecerse, como hubiera conocido que había de haber presto gran cosecha de aceite, tomó en arriendo muchos olivares, y ganó muchísimo dinero.
5. Dijo que «el agua es el primer principio de las cosas; que el mundo está animado y lleno de espíritus». Fue inventor de las estaciones del año, y asignó a éste trescientos sesenta y cinco días. No tuvo maestro alguno, excepto que viajando por Egipto se familiarizó con los sacerdotes de aquella nación. Jerónimo dice que midió las pirámides por medio de la sombra, proporcionándola con la nuestra cuando es igual al cuerpo. Y Minies afirma que vivió en compañía de Trasíbulo, tirano de Mileto.
6. Sabido es lo del trípode que hallaron en el mar unos pescadores, y el pueblo de Mileto lo envió a los sabios. Fue el caso que ciertos jóvenes jonios compraron a unos pescadores de Mileto un lance de red, y como en ella sacasen un trípode, se movió controversia sobre ello, hasta que los milesios consultaron el oráculo de Delfos, cuya deidad respondió:
¿A Febo preguntáis, prole milesia,
cuyo ha de ser el trípode? Pues dadle
a quien fuere el primero de los sabios.
Diéronlo, pues, a Tales; Tales lo dio a otro sabio; éste a otro, hasta que paró en Solón; el cual diciendo que «Dios era el primer sabio» envió el trípode a Delfos.
7. De otra manera cuenta esto Calímaco en sus Yambos, como tomado de Leandrio Milesio. «Cierto arcade –dice– llamado Baticles, dejó una taza para que se diera al primero de los sabios. Habiéndola dado a Tales, y vuelta al mismo hecho el giro de los demás sabios, la dio a Apolo Didimeo, diciendo, según Calímaco:
Gobernando Nileo a los milesios
hizo a Dios Tales este don precioso
que dos veces había recibido.»
Lo cual, narrado en prosa, dice: «Tales Milesio, hijo de Examio, dedicó a Apolo Délfico este ilustre don que había recibido dos veces de los griegos.» El que llevó la taza de unos sabios a otro era hijo de Batilo, y se llamaba Tirión, como dice Eleusis en el libro De Aquiles, y Alejo Mindio en el nono De las cosas fabulosas.
8. Eudoxo Cnidio y Evantes Milesio dicen que Creso dio una copa de oro a cierto amigo suyo para que la regalase al más sabio de Grecia, y que habiéndola dado a Tales, de uno a otro sabio vino a parar a Quilón. Preguntado Apolo «quién fuese más sabio que Quilón», respondió que Misón. De éste hablaremos más adelante. Eudoxo pone a Misón por Cleóbulo, y Platón lo pone por Periandro. La respuesta de Apolo fue:
Cierto Misón Eteo, hijo de Queno,
en la ciencia sublime es más perito.
Quien hizo la pregunta fue Anacarsis. Démaco Plateense y Clearco dicen que Creso envió la taza a Pítaco, y de él giró por los otros sabios; pero Andrón, tratando del trípode afirma que los argivos pusieron el trípode por premio de la virtud al más sabio de los griegos y habiendo sido juzgado Aristodemo Esparciata, éste lo cedió a Quilón.
Hace Alceo memoria de Aristodemo en esta forma:
Pronunció el Esparciata Aristodemo
aquella nobilísima sentencia:
«El rico es sabio; el pobre, nunca bueno».
9. Algunos dicen quePeriandro envió a Trasíbulo, tirano de Mileto, una nave cargada, y habiendo zozobrado en los mares de Cos, hallaron después el trípode unos pescadores. Pero Fanódico escribe que fue hallado en el mar de Atenas, remitido a la ciudad, y por decreto público enviado a Biante. El porqué se dirá cuando tratemos de Biante. Otros dicen que lo fabricó Vulcano, y lo regaló a Pélope el día de sus nupcias; que vino a quedar en poder de Menelao; que lo robó Alejandro con Helena y, finalmente, Lácenas lo arrojó al mar de Cos, diciendo que sena causa de discordia. Después, habiendo unos de Lebedo comprado de los pescadores un lance de red y cogido el trípode, se movió contienda sobre ello. Llegaron a Cos las querellas; pero como nada se decidiese, dieron parte a Mileto, que era la capital. Enviaron los milesios comisionados para que ajustasen aquel negocio, pero no habiendo podido conseguirlo, tomaron las armas contra Cos. Viendo que morían muchos de una y otra parte, dijo el oráculo «se diese el trípode al varón más sabio», y ambas partes convinieron en darlo a Tales. Éste lo dedicó a Apolo Didimeo. A los de Cos les dio el oráculo esta respuesta:
No cesará de Cos y de Mileto
la famosa contienda, mientras tanto
que ese trípode de oro (que Vulcano
tiró al mar) no sacáis de vuestra patria
y llega a casa del varón que sepa
lo pasado, presente y venidero.
Y a los milesios, dijo:
¿A Febo preguntáis, prole milesia...?
como ya dijimos. Pero de esto ya basta.
10. Hermipo en las Vida atribuye a Tales lo que otros refieren de Sócrates. «Decía –escribe Hermipo– que por tres cosas daba gracias a la fortuna: la primera, por haber nacido hombre y no bestia; segunda, varón y no mujer, tercera, griego y no bárbaro.»Refiérese que habiéndole una vieja sacado de casa para que observase las estrellas, cayó en un hoyo, y como se quejase de la caída, le dijo la vieja: «¡Oh, Tales, tú presumes ver lo que está en el cielo, cuando no ves lo que tienes a los pies!» Ya notó Timón que fue muy aplicado a la Astronomía, y le nombra en sus Sátiras, diciendo:
Así como el gran Tales
astrónomo fue y sabio entre los siete.
No escribió más, según dice Lobón Argivo, que hasta unos doscientos versos; y que a su retrato se pusieron éstos:
Tales es el presente a quien Mileto
en su seno nutrió; y hoy le dedica,
como el mayor astrónomo, su imagen.
Entre los versos adomeros, éstos son de Tales:
Indicio y seña de ánimo prudente
nos da quien habla poco.
Alguna cosa sabía,
alguna cosa ilustre elige siempre:
Quebrantarás así locuacidades.
11. Por suyas se cuentan estas sentencias: «De los seres, el más antiguo es Dios, por ser ingénito; el más hermoso es el mundo, por ser obra de Dios; el más grande es el espacio, porque lo encierra todo; el más veloz es el entendimiento, porque corre por todo; el más fuerte es la necesidad, porque todo lo vence; el más sabio es el tiempo, porque todo lo descubre.» Dijo que «entre la muerte y la vida no hay diferencia alguna»; y arguyéndole uno diciendo: «Pues ¿por qué no te mueres tú?», respondió: «Porque no hay diferencia.» A uno que deseaba saber quién fue primero, la noche o el día, respondió: «La noche fue un día antes que el día.» Preguntándole otro si los dioses veían las injusticias de los hombres, respondió: «Y aun hasta los pensamientos.» A un adúltero que le preguntó si juraría no haber adulterado, respondió: «Pues ¿no es peor el perjurio que el adulterio?»
12. Preguntado qué cosa es difícil respondió: «El conocerse a sí mismo.» Y también, qué cosa es fácil dijo: «Dar consejo a otros.» ¿Qué cosa es suavísima? «Conseguir lo que se desea.» ¿Qué cosa es Dios? «Lo que no tiene principio ni fin.» ¿Qué cosa vemos raras veces? «Un tirano viejo.» ¿Cómo sufrirá uno más fácilmente los infortunios? «Viendo a sus enemigos peor tratados de la fortuna.» ¿Cómo viviremos mejor y más santamente? «No cometiendo lo que reprendemos en otros » ¿Quién es feliz? «El sano de cuerpo, abundante en riquezas y dotado de entendimiento.» Decía que «nos debemos acordar de los amigos ausentes tanto como de los presentes. Que no el hermosear el exterior es cosa loable, sino el adornar el espíritu con las ciencias». «No te enriquezcas –decía también– con injusticias; ni publiques secreto que se te ha fiado. El bien que hicieres a tus padres, espéralo de tus hijos.» Fue de la opinión que las inundaciones del Nilo son causadas por los vientos etesios que soplan contra la corriente.
13. Dice Apolodoro, en sus Crónicas, que Tales nació el año primero de la Olimpíada XXXV, y murió el setenta y ocho de su edad, o bien el noventa, habiendo fallecido en la Olimpíada LVIIL como escribe Sosícrates. Vivió en los tiempos de Creso, a quien prometió le haría pasar por el río Halis sin puente, esto es, dirigiendo las aguas por otro álveo.
14. Demetrio de Magnesia, en la obra que escribió de los Colombroños, dice hubo otros cinco Tales. El primero fue un retórico calanciano, imitador despreciable; el segundo, un pintor sicionio muy ingenioso; el tercero, fue muy antiguo y del tiempo de Hesíodo, Homero y Licurgo; el cuarto, lo nombra Duris en su Libro de la Pintura; y el quinto es moderno y de poco nombre, del cual hace memoria Dionisio en su Critica.
15. Tales el sabio murió estando en unos espectáculos gimnásticos, afligido del calor, sed y debilidad propia, por ser ya viejo. En su sepulcro se puso este epigrama:
Túmulo esclarecido, aunque pequeño,
es éste; pues encierra la grandeza
de los orbes celestes, que abreviados,
tuvo en su entendimiento el sabio Tales.
Otro hay mío en el libro I de los Epigramas, o Colección de metros, y es:
Las gimnásticas luchas observando
atento en el estadio el sabio Tales,
arrebatóle Júpiter Eleo
Bien hizo en acercarle a las estrellas,
cuando por la vejez ya no podía
las estrellas mirar desde la tierra.
De Tales es aquella sentencia: «Conócete a ti mismo», aunque Antístenes, en las Sucesiones, dice es de Femonoe, y se la arrogó Quilón.
18. Atribúyense a Tales las epístolas siguientes:
TALES A FERÉCIDES
«He sabido eres el primer jonio que estás para publicar en Grecia un escrito acerca de las cosas divinas. Acaso será mejor consejo publicar estas cosas por escrito que no fiarlas a algunos pocos que no hagan mucho caso del bien común. Quisiera, si tienes gusto, me comunicaras lo que escribes; y aun si lo permites, pasaré a Sirón a verte, porque cierto no somos tan estólidos yo y Solón Ateniense, que habiendo navegado a Creta a fin de hacer nuestras observaciones, y a Egipto para comunicar con los sacerdotes y astrónomos, lo dejemos de hacer ahora para ir a verte. Irá, pues, Solón conmigo si gustas, ya que tú, enamorado de ese país, pocas veces pasas a Jonia, ni solicitas la comunicación con los forasteros; antes bien, según pienso, el escribir es tu única ocupación. Nosotros, que nada escribimos, viajamos por Grecia y Asia».
19. TALES A SOLÓN
«Si te vas de Atenas, creo puedes habitar con mucha comodidad en Mileto, como que es colonia vuestra, pues en ella no sufrirás molestia alguna. Si abominas los tiranos de Mileto, como ejecutas con todos los demás tiranos, podrás vivir alegre en compañía de nosotros tus amigos. Biante te envió a decir pasases a Priena; si determinas vivir en Priena, iremos también nosotros a habitar contigo».
Dijo el sabio Quilón Lacedemonio:
«Todo exceso es dañoso: obrar a tiempo
es el mejor obrar y más laudable».
17. Dispútase de su número; pues Leandrio pone a Leofante Gorsiada, natural de Lebedo o de Éfeso, y a Epiménides Cretense, en vez de Cleóbulo y Misón; Platón, en su Protágoras, pone a Misón por Periandro. Eforo, por Misón a Anacarsis; otros añaden a Pitágoras. Dicearco, por consentimiento general, pone cuatro, que son: Tales, Biante, Pitaco y Solón. Luego nombra otros seis: Aristodemo, Pánfila, Quilón Lacedemonio, Cleóbulo, Anacarsis y Periandro; de los cuales elige tres. Algunos añaden a Acusilao y a Caba o Escabra Argivo. Hermijo, en su tratado De los sabios, pone diecisiete, y deja que el lector elija de ellos los siete que quiera. Son éstos: Solón, Tales, Pitaco, Biante, Quilón, (Misón), Cleóbulo, Periandro, Anacarsis, Acusilao, Epiménides, Leofante, Ferécides, Aristodemo, Pitágoras, Laso (hijo de Carmantides o de Simbrino, o bien, según dice Aristoxeno, hijo de Cabrino Hermioneo) y Anaxágoras. Finalmente, Hipoboto, en su libro De los filósofos, los pone en el orden siguiente: Orfeo, Lino, Solón, Periandro, Anacarsis, Cleóbulo, Misón, Tales, Biante, Pitaco, Epicarmo y Pitágoras.