Diferència entre revisions de la pàgina «Royce, Josiah»
De Wikisofia
m (bot: - absolut -nom que dóna al seu sistema filosòfic-, + absolut –nom que dóna al seu sistema filosòfic–,) |
m (bot: - l' [[idealisme + l'[[idealisme) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Royce | |Cognom=Royce | ||
}} | }} | ||
| − | Filòsof nord-americà, nascut a Grass Valley, Califòrnia. Va estudiar en la John Hopkins i en Leipzig i Gotinga, a Alemanya, on va tenir ocasió d'interessar-se per les teories de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Representant màxim de l'[[idealisme|idealisme]] americà, passa de l' [[idealisme absolut|idealisme absolut]] a un [[pragmatisme|pragmatisme]] també absolut –nom que dóna al seu sistema filosòfic–, del que utilitza principalment les seves teories [[semiòtica|semiòtiques]]. A ''El món i l'individu'' (2 vols. 1900-1901) intenta combinar la realitat de l'[[individu|individu]], que l'idealisme anul·la, amb la presència de l'[[absolut|Absolut]], que defineix com [[infinit, infinitud|infinit]] i que descriu en termes d'infinit matemàtic, recorrent a teories de [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]]. | + | Filòsof nord-americà, nascut a Grass Valley, Califòrnia. Va estudiar en la John Hopkins i en Leipzig i Gotinga, a Alemanya, on va tenir ocasió d'interessar-se per les teories de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]]. Representant màxim de l'[[idealisme|idealisme]] americà, passa de l'[[idealisme absolut|idealisme absolut]] a un [[pragmatisme|pragmatisme]] també absolut –nom que dóna al seu sistema filosòfic–, del que utilitza principalment les seves teories [[semiòtica|semiòtiques]]. A ''El món i l'individu'' (2 vols. 1900-1901) intenta combinar la realitat de l'[[individu|individu]], que l'idealisme anul·la, amb la presència de l'[[absolut|Absolut]], que defineix com [[infinit, infinitud|infinit]] i que descriu en termes d'infinit matemàtic, recorrent a teories de [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]]. |
En ''El problema del cristianisme ''(1913), adopta el punt de vista de [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Peirce]], segons el qual pensament i coses són [[signe|signes]]. La labor d'interpretació dels signes de cadascuna de les ments humanes s'amplia, per mitjà de la intercomunicació, a una «comunitat universal d'intèrprets», que identifica místicament amb la «comunitat de sants» i amb l'«església», no tant com a realitat actual, sinó més aviat com a tasca que cal dur a terme. | En ''El problema del cristianisme ''(1913), adopta el punt de vista de [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Peirce]], segons el qual pensament i coses són [[signe|signes]]. La labor d'interpretació dels signes de cadascuna de les ments humanes s'amplia, per mitjà de la intercomunicació, a una «comunitat universal d'intèrprets», que identifica místicament amb la «comunitat de sants» i amb l'«església», no tant com a realitat actual, sinó més aviat com a tasca que cal dur a terme. | ||
Revisió del 21:49, 17 set 2017
Avís: El títol a mostrar «Josiah Royce» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Royce, Josiah».
Filòsof nord-americà, nascut a Grass Valley, Califòrnia. Va estudiar en la John Hopkins i en Leipzig i Gotinga, a Alemanya, on va tenir ocasió d'interessar-se per les teories de Hegel. Representant màxim de l'idealisme americà, passa de l'idealisme absolut a un pragmatisme també absolut –nom que dóna al seu sistema filosòfic–, del que utilitza principalment les seves teories semiòtiques. A El món i l'individu (2 vols. 1900-1901) intenta combinar la realitat de l'individu, que l'idealisme anul·la, amb la presència de l'Absolut, que defineix com infinit i que descriu en termes d'infinit matemàtic, recorrent a teories de B. Russell.
En El problema del cristianisme (1913), adopta el punt de vista de Peirce, segons el qual pensament i coses són signes. La labor d'interpretació dels signes de cadascuna de les ments humanes s'amplia, per mitjà de la intercomunicació, a una «comunitat universal d'intèrprets», que identifica místicament amb la «comunitat de sants» i amb l'«església», no tant com a realitat actual, sinó més aviat com a tasca que cal dur a terme.
Amb aquestes i altres doctrines idealistes, foses amb principis del pragmatisme, intenta Royce una reforma de la vida moral i social.