Diferència entre revisions de la pàgina «Binet, Alfred»
De Wikisofia
m (bot: -a Estats Units +als Estats Units) |
m (bot: - d' «imatges» + d'«imatges») |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Binet | |Cognom=Binet | ||
}} | }} | ||
| − | Psicòleg i metge francès, nascut a Niça. Va treballar amb Jean Charcot, en la Salpetrière, i va morir a París. En 1905, juntament amb Théodore Simon, va iniciar l'estudi de la [[intel·ligència|intel·ligència]] mitjançant tests, el resultat dels quals era el mesurament del [[quocient intel·lectual|quocient d'intel·ligència]] (CI). La versió americana de M.L. Terman, de la universitat de Stanford, que en 1916 i 1937 va popularitzar els tests als Estats Units, denominada test de Stanford-Binet, permet també determinar el CI dels adults. Binet, seguint la tradició experimental de la [[psicologia|psicologia]] francesa, va estudiar experimentalment, combinant experimentació i [[introspecció|introspeccció]], el pensament en les seves dues filles petites. El resultat és ''L'estudi experimental de la intel·ligència ''(1910), en el qual arriba a la conclusió que el pensament no es compon d' «imatges» derivades de l'associació d'elements atòmics simples de la [[percepció|percepció]]; el pensament és una «activitat» diferent d'una simple associació i representa un estat mental propi. Les seves idees coincidien amb les conclusions de l'escola de Würzburgo, a Alemanya, que va donar origen a la [[Gestalt|psicologia de la Gestalt]]. | + | Psicòleg i metge francès, nascut a Niça. Va treballar amb Jean Charcot, en la Salpetrière, i va morir a París. En 1905, juntament amb Théodore Simon, va iniciar l'estudi de la [[intel·ligència|intel·ligència]] mitjançant tests, el resultat dels quals era el mesurament del [[quocient intel·lectual|quocient d'intel·ligència]] (CI). La versió americana de M.L. Terman, de la universitat de Stanford, que en 1916 i 1937 va popularitzar els tests als Estats Units, denominada test de Stanford-Binet, permet també determinar el CI dels adults. Binet, seguint la tradició experimental de la [[psicologia|psicologia]] francesa, va estudiar experimentalment, combinant experimentació i [[introspecció|introspeccció]], el pensament en les seves dues filles petites. El resultat és ''L'estudi experimental de la intel·ligència ''(1910), en el qual arriba a la conclusió que el pensament no es compon d'«imatges» derivades de l'associació d'elements atòmics simples de la [[percepció|percepció]]; el pensament és una «activitat» diferent d'una simple associació i representa un estat mental propi. Les seves idees coincidien amb les conclusions de l'escola de Würzburgo, a Alemanya, que va donar origen a la [[Gestalt|psicologia de la Gestalt]]. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=binet2.gif | |Imatge=binet2.gif | ||
Revisió de 21:47, 17 set 2017
Avís: El títol a mostrar «Alfred Binet» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Binet, Alfred».
Psicòleg i metge francès, nascut a Niça. Va treballar amb Jean Charcot, en la Salpetrière, i va morir a París. En 1905, juntament amb Théodore Simon, va iniciar l'estudi de la intel·ligència mitjançant tests, el resultat dels quals era el mesurament del quocient d'intel·ligència (CI). La versió americana de M.L. Terman, de la universitat de Stanford, que en 1916 i 1937 va popularitzar els tests als Estats Units, denominada test de Stanford-Binet, permet també determinar el CI dels adults. Binet, seguint la tradició experimental de la psicologia francesa, va estudiar experimentalment, combinant experimentació i introspeccció, el pensament en les seves dues filles petites. El resultat és L'estudi experimental de la intel·ligència (1910), en el qual arriba a la conclusió que el pensament no es compon d'«imatges» derivades de l'associació d'elements atòmics simples de la percepció; el pensament és una «activitat» diferent d'una simple associació i representa un estat mental propi. Les seves idees coincidien amb les conclusions de l'escola de Würzburgo, a Alemanya, que va donar origen a la psicologia de la Gestalt.