Diferència entre revisions de la pàgina «Significat, criteri empirista del»
De Wikisofia
m (bot: - l' [[experiència|experi + l'[[experiència|experi) |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
És el mateix [[criteri de verificabilitat|principi de verificabilitat]], proposat pel [[neopositivisme|neopositivisme]] no només com a criteri del caràcter científic d'un [[enunciat|enunciat]], sinó també com [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre enunciats amb [[significat|significat]] i enunciats sense significat, i, en general, entre el que és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], propis de les [[ciències formals|ciències formals]], com la matemàtica i la lògica, o els enunciats [[analític |sintètics]], o empírics, propis de les [[ciències empíriques|ciències fàctiques]]. Només aquests últims es refereixen a l'[[experiència|experiència]] i poden comparar-se amb els [[fet|fets]], sent els únics susceptibles de [[contrastació|contrastació]]. L'experiència (l' [[experimentació|experiment]] o l'[[observació|observació]]) els confirma o desconfirma. | És el mateix [[criteri de verificabilitat|principi de verificabilitat]], proposat pel [[neopositivisme|neopositivisme]] no només com a criteri del caràcter científic d'un [[enunciat|enunciat]], sinó també com [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre enunciats amb [[significat|significat]] i enunciats sense significat, i, en general, entre el que és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o [[enunciat analític, o proposició analítica|enunciats analítics]], propis de les [[ciències formals|ciències formals]], com la matemàtica i la lògica, o els enunciats [[analític |sintètics]], o empírics, propis de les [[ciències empíriques|ciències fàctiques]]. Només aquests últims es refereixen a l'[[experiència|experiència]] i poden comparar-se amb els [[fet|fets]], sent els únics susceptibles de [[contrastació|contrastació]]. L'experiència (l' [[experimentació|experiment]] o l'[[observació|observació]]) els confirma o desconfirma. | ||
| − | Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d'un criteri estricte o d'una verificació completa han passat | + | Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d'un criteri estricte o d'una verificació completa han passat –per la impossibilitat de sostenir la verificació estricta d'enunciats universals, com són les [[hipòtesi|hipòtesis]] i les [[teoria|teories]] científiques– a defensar, no la verificació, sinó només la confirmació de les hipòtesis científiques mitjançant la comprovació de [[predicció|prediccions]] que es compleixen. |
Una teoria científica, o un enunciat amb sentit, segons aquest últim criteri empirista, no pot estrictament verificar-se, però sí ser d'alguna manera confirmada per l'experiència. | Una teoria científica, o un enunciat amb sentit, segons aquest últim criteri empirista, no pot estrictament verificar-se, però sí ser d'alguna manera confirmada per l'experiència. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:50, 16 set 2017
És el mateix principi de verificabilitat, proposat pel neopositivisme no només com a criteri del caràcter científic d'un enunciat, sinó també com criteri de demarcació entre enunciats amb significat i enunciats sense significat, i, en general, entre el que és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o enunciats analítics, propis de les ciències formals, com la matemàtica i la lògica, o els enunciats sintètics, o empírics, propis de les ciències fàctiques. Només aquests últims es refereixen a l'experiència i poden comparar-se amb els fets, sent els únics susceptibles de contrastació. L'experiència (l' experiment o l'observació) els confirma o desconfirma.
Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d'un criteri estricte o d'una verificació completa han passat –per la impossibilitat de sostenir la verificació estricta d'enunciats universals, com són les hipòtesis i les teories científiques– a defensar, no la verificació, sinó només la confirmació de les hipòtesis científiques mitjançant la comprovació de prediccions que es compleixen.
Una teoria científica, o un enunciat amb sentit, segons aquest últim criteri empirista, no pot estrictament verificar-se, però sí ser d'alguna manera confirmada per l'experiència.