Libido

(del llatí libido, apetència plaent)

En la psicoanàlisi de Freud designa l'instint o pulsió sexual que procedeix de l'Eros, és a dir, no només de les anomenades parts sexuals sinó de tots els òrgans del cos. La introducció dels conceptes de narcisisme i de pulsió de vida-pulsió de mort va conduir a Freud a establir una libido del jo i una libido objetal, diferenciant-se en el moviment que va des del jo a l'objecte o des d'aquest a aquell. En l'enamoramiento es dóna una supervaloració de l'objecte, en canvi, en els estats malenconiosos la libido es retreu en el jo. La libido del jo tendeix a fixar-se en objectes sexuals (convirtiénsose en libido objetal) i l'activitat sexual és la manifestació d'aquest impuls que porta al seu aplacamiento. Però la libido pot també ser reprimida, desviada o sublimada. En aquest últim cas és la font d'una gran varietat de manifestacions creatives humanes, tant artístiques com investigadores. També pot desviar-se cap al propi jo originant el narcisisme, complement libidinoso de l'egoisme.