Diferència entre revisions de la pàgina «More geometrico»
De Wikisofia
m (bot: - philosophiae parts prevalgui et + philosophiae partes prime et) |
(apostrofacions) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Expressió que significa «a la manera dels geòmetres», «a la manera geomètrica» o seguint | + | Expressió que significa «a la manera dels geòmetres», «a la manera geomètrica» o seguint l'«ordre dels geòmetres» (''ordine geometrico''). |
[[File:spinoz5.gif|thumb|B. Spinoza]] | [[File:spinoz5.gif|thumb|B. Spinoza]] |
Revisió del 15:41, 16 set 2017
Expressió que significa «a la manera dels geòmetres», «a la manera geomètrica» o seguint l'«ordre dels geòmetres» (ordine geometrico).
Pels racionalistes, que consideraven el mètode deductiu com a ideal, l'axiomatització euclidiana de la geometria se'ls apareixia com el model més perfecte de tota demostració a partir de definicions. D'aquesta manera, alguns filòsofs racionalistes del segle XVII, entre ells Descartes i Spinoza, presenten les seves argumentacions «a la manera geomètrica». Spinoza, per exemple, presenta la seva Ètica demostrada ordine geometrico, i va fer una presentació de la filosofia cartesiana de la mateixa manera en la seva Renati des Cartes Principiorum philosophiae partes prime et secunda more geometrico demostratae. Aquesta forma d'argumentació i demostració va ser criticada pels empiristes, ja que consideraven que la manera d'argumentació geomètric, això és, deductiu, a partir de[axioma.htm axiomes] i postulats, dóna per descomptat el que ha de demostrar, a saber, els mateixos postulats dels quals parteix.
D'altra banda, els filòsofs francesos del segle XVIII van preferir l'anàlisi com a mètode, basat en l'àlgebra i no en la geometria. Encara que tota demostració more geometrico sigui de tipus axiomàtic, no tot sistema axiomàtic és more geometrico.