Diferència entre revisions de la pàgina «Ius gentium»
De Wikisofia
m (bot: - amb que les + amb què les) |
m (bot: -L'Edat Mitjana +L'edat mitjana) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Expressió llatina, el sentit literal de la qual és «dret de gents», o dret de les nacions. Una de les tres classes de [[dret|dret]] reconegudes pels juristes romans, que distingien entre ''ius civile, ius gentium ''i ''ius naturale''. El primer ho constituïen les lleis positives de l'[[estat|Estat]]; els dos últims, derivats del cosmopolitisme professat pels [[estoïcisme|estoics]], identificats en un començament i utilitzats per designar els drets vigents entre diferents pobles i drets que, sense necessitat d'estar promulgats positivament, eren raonablement acceptats per tots, es distingeixen a partir del s. II d. C., amb Ulpiano, entenent per ''ius naturale ''la llei que la [[naturalesa|naturalesa]] imposa als homes (tots els homes són iguals), i per ''ius gentium ''el conjunt de lleis, positives i naturals amb què les diverses nacions es relacionen entre si (per aquest dret, s'admetia l'esclavitud ). L' | + | Expressió llatina, el sentit literal de la qual és «dret de gents», o dret de les nacions. Una de les tres classes de [[dret|dret]] reconegudes pels juristes romans, que distingien entre ''ius civile, ius gentium ''i ''ius naturale''. El primer ho constituïen les lleis positives de l'[[estat|Estat]]; els dos últims, derivats del cosmopolitisme professat pels [[estoïcisme|estoics]], identificats en un començament i utilitzats per designar els drets vigents entre diferents pobles i drets que, sense necessitat d'estar promulgats positivament, eren raonablement acceptats per tots, es distingeixen a partir del s. II d. C., amb Ulpiano, entenent per ''ius naturale ''la llei que la [[naturalesa|naturalesa]] imposa als homes (tots els homes són iguals), i per ''ius gentium ''el conjunt de lleis, positives i naturals amb què les diverses nacions es relacionen entre si (per aquest dret, s'admetia l'esclavitud ). L'edat mitjana, que admet una comunitat internacional de nacions, cristianes o no, desenvolupa teories sobre el ''ius gentium'', fundat en el [[dret natural|dret natural]], i orientat a regular la convivència entre les diverses nacions. |
Veure [[Autor:Vitoria, Francisco de|Francisco de Vitoria]]. | Veure [[Autor:Vitoria, Francisco de|Francisco de Vitoria]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Vitoria}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia del dret}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Vitoria}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 09:49, 16 set 2017
Expressió llatina, el sentit literal de la qual és «dret de gents», o dret de les nacions. Una de les tres classes de dret reconegudes pels juristes romans, que distingien entre ius civile, ius gentium i ius naturale. El primer ho constituïen les lleis positives de l'Estat; els dos últims, derivats del cosmopolitisme professat pels estoics, identificats en un començament i utilitzats per designar els drets vigents entre diferents pobles i drets que, sense necessitat d'estar promulgats positivament, eren raonablement acceptats per tots, es distingeixen a partir del s. II d. C., amb Ulpiano, entenent per ius naturale la llei que la naturalesa imposa als homes (tots els homes són iguals), i per ius gentium el conjunt de lleis, positives i naturals amb què les diverses nacions es relacionen entre si (per aquest dret, s'admetia l'esclavitud ). L'edat mitjana, que admet una comunitat internacional de nacions, cristianes o no, desenvolupa teories sobre el ius gentium, fundat en el dret natural, i orientat a regular la convivència entre les diverses nacions.
Veure Francisco de Vitoria.