Diferència entre revisions de la pàgina «Exemple d'enunciat vague»
De Wikisofia
m (bot: -per poder +per a poder) |
|||
Línia 8: | Línia 8: | ||
{{Exemple}} | {{Exemple}} | ||
− | Dir que «tots els meus professors són joves» és recórrer a un enunciat vague, perquè no es determina a quina classe d'individus s'aplica el terme «jove». No és jove, certament, un professor de 55 anys; és jove certament un professor de 30 anys; entre quines edats han d'estar els altres per poder dir d'ells que són professors joves? Entre el primer cas i el segon existeix una «zona d'indeterminació» en la qual no sabem, o no sabem amb certesa, si el terme «jove» troba referents. | + | Dir que «tots els meus professors són joves» és recórrer a un enunciat vague, perquè no es determina a quina classe d'individus s'aplica el terme «jove». No és jove, certament, un professor de 55 anys; és jove certament un professor de 30 anys; entre quines edats han d'estar els altres per a poder dir d'ells que són professors joves? Entre el primer cas i el segon existeix una «zona d'indeterminació» en la qual no sabem, o no sabem amb certesa, si el terme «jove» troba referents. |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 23:38, 31 ago 2017
Dir que «tots els meus professors són joves» és recórrer a un enunciat vague, perquè no es determina a quina classe d'individus s'aplica el terme «jove». No és jove, certament, un professor de 55 anys; és jove certament un professor de 30 anys; entre quines edats han d'estar els altres per a poder dir d'ells que són professors joves? Entre el primer cas i el segon existeix una «zona d'indeterminació» en la qual no sabem, o no sabem amb certesa, si el terme «jove» troba referents.