Diferència entre revisions de la pàgina «Psicolingüística»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " I. " a " E. ") |
m (bot: - objecte adonar de + objecte donar compte de) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Estudi científic dels [[comportament|comportaments]] verbals en els seus aspectes psicològics. Estudia els [[actes de parla|actes de parla]], que varien amb les característiques psicològiques dels parlants, relacionant alguns aspectes de les realitzacions verbals amb la memòria, atenció, etc., i integrant les anàlisis formals de la [[lingüística|lingüística]] als models psicològics. S'interessa especialment per les «associacions de paraules» i creació d'hàbits verbals. Fundada explícitament en 1954 per Charles E. Osgood i Thomas A. Sebeok, coincideix en el seu objectiu amb la psicologia del llenguatge, però aquesta analitza el comportament lingüístic referint-se exclusivament als models de la [[psicologia|psicologia]] general. Des de la seva fundació, la psicolingüística ha anat evolucionant fins a convertir-se en l'estudi de les condicions per a la producció i comprensió del llenguatge. | Estudi científic dels [[comportament|comportaments]] verbals en els seus aspectes psicològics. Estudia els [[actes de parla|actes de parla]], que varien amb les característiques psicològiques dels parlants, relacionant alguns aspectes de les realitzacions verbals amb la memòria, atenció, etc., i integrant les anàlisis formals de la [[lingüística|lingüística]] als models psicològics. S'interessa especialment per les «associacions de paraules» i creació d'hàbits verbals. Fundada explícitament en 1954 per Charles E. Osgood i Thomas A. Sebeok, coincideix en el seu objectiu amb la psicologia del llenguatge, però aquesta analitza el comportament lingüístic referint-se exclusivament als models de la [[psicologia|psicologia]] general. Des de la seva fundació, la psicolingüística ha anat evolucionant fins a convertir-se en l'estudi de les condicions per a la producció i comprensió del llenguatge. | ||
| − | La tendència [[Autor:Chomsky,_Noam|chomskyana]] és la més coneguda de les escoles de psicolingüística; la gramàtica transformacional proporciona la millor descripció possible de les frases gramaticals, i el treball del psicolingüista té per objecte | + | La tendència [[Autor:Chomsky,_Noam|chomskyana]] és la més coneguda de les escoles de psicolingüística; la gramàtica transformacional proporciona la millor descripció possible de les frases gramaticals, i el treball del psicolingüista té per objecte donar compte de les operacions per les quals un locutor produeix i comprèn aquests [[enunciat|enunciats]]. |
Altres escoles psicolingüísticas segueixen orientacions metodològiques de tipus [[conductisme|conductista]] (Noizet, Costermans) o de tipus [[constructivisme|constructivista]] (Sinclair, Beilin), si bé les seves formulacions teòriques són d'orientació chomskyana (nocions de [[competència|competència]], realització, etc.). | Altres escoles psicolingüísticas segueixen orientacions metodològiques de tipus [[conductisme|conductista]] (Noizet, Costermans) o de tipus [[constructivisme|constructivista]] (Sinclair, Beilin), si bé les seves formulacions teòriques són d'orientació chomskyana (nocions de [[competència|competència]], realització, etc.). | ||
Revisió de 15:00, 22 ago 2017
Estudi científic dels comportaments verbals en els seus aspectes psicològics. Estudia els actes de parla, que varien amb les característiques psicològiques dels parlants, relacionant alguns aspectes de les realitzacions verbals amb la memòria, atenció, etc., i integrant les anàlisis formals de la lingüística als models psicològics. S'interessa especialment per les «associacions de paraules» i creació d'hàbits verbals. Fundada explícitament en 1954 per Charles E. Osgood i Thomas A. Sebeok, coincideix en el seu objectiu amb la psicologia del llenguatge, però aquesta analitza el comportament lingüístic referint-se exclusivament als models de la psicologia general. Des de la seva fundació, la psicolingüística ha anat evolucionant fins a convertir-se en l'estudi de les condicions per a la producció i comprensió del llenguatge.
La tendència chomskyana és la més coneguda de les escoles de psicolingüística; la gramàtica transformacional proporciona la millor descripció possible de les frases gramaticals, i el treball del psicolingüista té per objecte donar compte de les operacions per les quals un locutor produeix i comprèn aquests enunciats.
Altres escoles psicolingüísticas segueixen orientacions metodològiques de tipus conductista (Noizet, Costermans) o de tipus constructivista (Sinclair, Beilin), si bé les seves formulacions teòriques són d'orientació chomskyana (nocions de competència, realització, etc.).