Diferència entre revisions de la pàgina «Esperit subjectiu»
De Wikisofia
m (bot: - de la ''Enciclopèdia + de l{{'}}''Enciclopèdia) |
m (bot: - com ''consciència'' (quan sensibilitat, + com a ''consciència'' (en tant que sensibilitat,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | [[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]] | ||
| − | En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], sobretot, la tercera part de l{{'}}''Enciclopèdia ''i'' Principis'' ''de la filosofia del dret'', la primera de les fases per les quals transcorre l'[[esperit|esperit]], o la Idea, en el seu desenvolupament. L'esperit apareix en la naturalesa, identificat amb ella, primer com a vida conscient o [[ànima|''ànima'']] («natural», «sensitiva» i «real», segons graus d'individualitat creixent), després com [[consciència|''consciència'']] ( | + | En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], sobretot, la tercera part de l{{'}}''Enciclopèdia ''i'' Principis'' ''de la filosofia del dret'', la primera de les fases per les quals transcorre l'[[esperit|esperit]], o la Idea, en el seu desenvolupament. L'esperit apareix en la naturalesa, identificat amb ella, primer com a vida conscient o [[ànima|''ànima'']] («natural», «sensitiva» i «real», segons graus d'individualitat creixent), després com a [[consciència|''consciència'']] (en tant que sensibilitat, percepció, enteniment, autoconsciència i raó), i, finalment, com a ''esperit'', subjecte ja identificat amb si mateix, teòric, pràctic i lliure. Cadascuna d'aquestes transformacions és objecte d'estudi, respectivament, de l'[[antropologia filosòfica|antropologia]], la[[fenomenologia|fenomenologia]] i la [[psicologia|psicologia]]. |
Veure: [[esperit absolut|esperit absolut]] i [[esperit objectiu|esperit objectiu]]. | Veure: [[esperit absolut|esperit absolut]] i [[esperit objectiu|esperit objectiu]]. | ||
Revisió del 14:58, 22 ago 2017
En la filosofia de l'esperit, a la qual dedica Hegel, sobretot, la tercera part de l'Enciclopèdia i Principis de la filosofia del dret, la primera de les fases per les quals transcorre l'esperit, o la Idea, en el seu desenvolupament. L'esperit apareix en la naturalesa, identificat amb ella, primer com a vida conscient o ànima («natural», «sensitiva» i «real», segons graus d'individualitat creixent), després com a consciència (en tant que sensibilitat, percepció, enteniment, autoconsciència i raó), i, finalment, com a esperit, subjecte ja identificat amb si mateix, teòric, pràctic i lliure. Cadascuna d'aquestes transformacions és objecte d'estudi, respectivament, de l'antropologia, lafenomenologia i la psicologia.
Veure: esperit absolut i esperit objectiu.
