Diferència entre revisions de la pàgina «Enunciats probabilístics»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Deixant de costat sentits vagues de probabilitat, com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o...».) |
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
− | Deixant de costat sentits vagues de [[probabilitat|probabilitat]], com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de [[confirmació|confirmació]] en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força [[inducció|inductiva]] que posseeixen. Es divideixen en ''numèrics'' i ''qualitatius''. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques ([[Recurs:Cita de K.R. Popper| | + | Deixant de costat sentits vagues de [[probabilitat|probabilitat]], com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de [[confirmació|confirmació]] en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força [[inducció|inductiva]] que posseeixen. Es divideixen en ''numèrics'' i ''qualitatius''. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques ([[Recurs:Cita de K.R. Popper|veg. exemple]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Lògica}}{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} |
Revisió del 11:56, 22 ago 2017
Deixant de costat sentits vagues de probabilitat, com a «versemblant, creïble, plausible», són aquells que indiquen el grau o quantitat d'evidències (proves) o grau de confirmació en què es fonamenta el seu caràcter general. O els que mostren el grau de força inductiva que posseeixen. Es divideixen en numèrics i qualitatius. Els numèrics solen interpretar-se com a hipòtesis estadístiques (veg. exemple).