Diferència entre revisions de la pàgina «Cita Farrington»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: -Ptolomeu +Ptolemeu) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farrington|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Farrington|Idioma=Español}} | ||
| − | Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. Copèrnic, Vesalio i Galileu són els continuadors de | + | Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. Copèrnic, Vesalio i Galileu són els continuadors de Ptolemeu, Galè i Arquimedes. |
{{Ref|Ref=B. Farrington, ''Ciencia griega'', Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=B. Farrington, ''Ciencia griega'', Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:57, 9 ago 2017
Quan la ciència moderna va començar a desenvolupar-se al segle XVI, va reprendre l'estudi allí on els grecs ho havien deixat. Copèrnic, Vesalio i Galileu són els continuadors de Ptolemeu, Galè i Arquimedes.
| B. Farrington, Ciencia griega, Hachette, Buenos Aires 1957, p. 303. |
Original en castellà
Cuando la ciencia moderna comenzó a desarrollarse en el siglo XVI, retomó el estudio allí donde los griegos lo habían dejado. Copérnico, Vesalio y Galileo son los continuadores de Ptolomeo, Galeno y Arquímedes.