Diferència entre revisions de la pàgina «Reïficació»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: -veure text +veg. text) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Tendència consistent a transformar les relacions socials o les representacions mentals en coses. | Tendència consistent a transformar les relacions socials o les representacions mentals en coses. | ||
| − | Des de la perspectiva [[marxisme|marxista]], la reificació (implicada en l'[[alienació|alienació]]) consisteix en el procés de negació de l'individu dins del sistema productiu de mercaderies, de manera que queda simplement reduït a cosa, víctima del [[fetitxisme|fetitxisme de les mercaderies]] ([[Recurs:Marx: el fetitxisme de la mercaderia.| | + | Des de la perspectiva [[marxisme|marxista]], la reificació (implicada en l'[[alienació|alienació]]) consisteix en el procés de negació de l'individu dins del sistema productiu de mercaderies, de manera que queda simplement reduït a cosa, víctima del [[fetitxisme|fetitxisme de les mercaderies]] ([[Recurs:Marx: el fetitxisme de la mercaderia.|veg. text]]). Des de la perspectiva psicològica, la reificació apareix com un fenomen patològic que es caracteritza per la reducció de fenòmens mentals, o conceptes abstractes, en coses. En tots dos casos, aquesta noció s'aplica a l'anàlisi de determinades creences col·lectives, d'índole [[religió, filosofia de la|religiosa]], per exemple. |
Revisió del 20:45, 9 ago 2017
(del llatí res, «cosa»)
Tendència consistent a transformar les relacions socials o les representacions mentals en coses.
Des de la perspectiva marxista, la reificació (implicada en l'alienació) consisteix en el procés de negació de l'individu dins del sistema productiu de mercaderies, de manera que queda simplement reduït a cosa, víctima del fetitxisme de les mercaderies (veg. text). Des de la perspectiva psicològica, la reificació apareix com un fenomen patològic que es caracteritza per la reducció de fenòmens mentals, o conceptes abstractes, en coses. En tots dos casos, aquesta noció s'aplica a l'anàlisi de determinades creences col·lectives, d'índole religiosa, per exemple.